Bloc de notes

Publicat el 22 d'abril de 2020

Never let me go (2)

O més ben dit “No em deixis mai”, que és com l’he llegit perquè, en la meva ignorància, quan el vaig comprar vaig pensar que l’original era en japonès. Si no, l’hauria comprat com va ser escrit, en anglès.

Aquest llibre d’en Kazuo Ishiguro es pot interpretar des de molts de punts de vista i a mi m’ha recordat els llibres i pel·lícules de distopies tipus “1984”, “Blade Runner” o “The Island”. Com que fa poc he tornat a veure el documental que es va fer a partir del llibre, també m’ha fet pensar molt en “The Shock Doctrine. The Rise of Disaster Capitalism” de la Naomi Klein.

La qüestió que m’omple més el cap de preguntes és fins a quin punt es pot entendre i acceptar, tolerar, inclús justificar, l’opressió que se’ns infligeix quan sabem que el que ens passa és injust, que té uns responsables i que no és inevitable que ens passi. Però ens passa i ho acceptem. Per què?

Llavors una de les imatges que em ve al cap inevitablement és la de l’experiment d’en Milgram de què vam parlar a la facultat. Per cert, que de pressa que passa el temps…



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Dia a dia | s'ha etiquetat en , , per jpip | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent