Jocs de paraules
No coneixia aquests jocs i m’hi he aficionat fa poc. Em fan gràcia i hi dedico una estona gairebé cada dia. De fet, sempre m’ha interessat la llengua i això és una manera de fer-la servir i inclús enriquir-la. O potser no tant; deixem-m’ho en consolidar-la.
Es veu que el Paraulògic ha estat un èxit sensacional, i ara cada dia en surt un a Vilaweb. En els primers que feia no m’hi volia obsessionar (em conec i sé que no em costa gaire caure en addiccions) i em proposava de passar-hi només 10 minuts, màxim 15. A poc a poc he anat canviant i ara normalment em proposo de guanyar quatre estrelles (d’un màxim de sis). A la pràctica és gairebé el mateix perquè el que trigo a obtenir les quatre estrelles són això mateix, uns deu minuts. A vegades caic a la temptació de tornar-hi quan fa una estona que ho he deixat i mirar de fer la cinquena o sisena estrella, però això no passa gaire sovint.
El Wordle, que en català es diu “El mot“, és una altra mena de joc, també lingüístic però amb una part important de lògica i raonament. Aquest m’agrada més que no pas el Paraulògic. No hi estic tant de temps perquè rarament he d’arribar a deu minuts per trobar la paraula amagada.
De Wordle (i ara que hi penso jo diria que de Paraulògic també) només se’n pot fer un cada 24 hores, al menys des del mateix dispositiu (jo només faig servir el portàtil i rarament el mòbil).
A vegades m’he posat a jugar a una altra cosa: el Minimots. És com una mena de versió moderna dels mots encreuats que fèiem en el diari o alguna revista. A aquest només m’hi poso si tinc força temps per endavant perquè em costa acabar-lo, i la veritat és que més d’una vegada no aconsegueixo trobar totes les paraules, tots els mots.
