LA PELL DE BRAU

GENT 2014, som un grup de gent que vol obrir i estendre la idea del 2014.

ERC ha estat el partit que ha impulsat i liderat políticament la proposta. Per això, creiem que correspon a ERC exercir la responsabilitat i el desenvolupament de la proposta, però també que el 2014 necessita de la complicitat i adhesió del conjunt de la societat. La idea s’ho val, i en volem fer també una idea de país, un projecte de tothom.

EL 2014 és el futur de Catalunya. És el repte de fer més reals els principis de llibertat, igualtat i fraternitat. És democràcia. És il·lusió. És una idea que pot donar un nou impuls a la nostra societat. És una porta que comunica, de manera directa, Catalunya amb el món.

En un món cada cop més globalitzat, la llibertat del nostre País és necessària. Les fronteres tenallen la llibertat i als homes i dones que hi viuen captius d’elles. Els estats neguen, sota falses proclames de democràcia, la voluntat de ser lliurement, d’existir tal i com s’és, d’emancipar-se com a poble.

L’independentisme català mai havia arribat tan lluny. Ser una opció per a tantes persones. El desig d’un poble lliure és més present que mai a la nostra societat, perquè malgrat les dificultats, les coses podrien anar millor si ens emancipéssim. Podrien ser diferents del que ho son ara. Moltes persones anhelen un futur diferent i veuen que només amb una Catalunya independent serà possible.

 L’independentisme ha deixat de ser una opció de minories conscienciades, per passar a ser un escenari de necessitat vital i l’única alternativa viable pel futur del nostre benestar. L’independentisme ha deixat de ser un estat emocional a una opció democràtica. Però no n’hi ha prou. Cal continuar creixent.

Cal pensar que l’independentisme pot ser majoritari i treballar inexcusablement perquè sigui així. Cal créixer al costat d’aquells que no han compartit viatge amb nosaltres fins ara, però que ho poden fer ben aviat. Amb la persuasió de qui creu que només amb més gent, arribarem més lluny.

Cal créixer amb la inequívoca voluntat que acceptant més persones al nostre projecte, el somni es farà realitat.

No mirem al passat amb recança. Acceptem sense resignació el recorregut fet fins ara amb el convenciment que encara tenim molt camí per a fer i moltes complicitats no teixides per a incorporar.

Podem pensar que la fita és més a prop. Què és a les nostres mans. Però que això només serà possible si som capaços de transmetre en la percepció de la societat, que nosaltres podem liderar aquest moment. Que podem donar resposta a les necessitats i a les inquietuds dels nostres compatriotes, però sobretot, que podem donar resposta al dubte del futur. A la incògnita de saber cap a on anem.

El canvi som nosaltres. Tots nosaltres. Els que hem arribat fins aquí i els que s’hi sumaran a partir d’ara.

El canvi és sumar aquells que encara no hi son. El canvi és obrir el ventall de sentiments, idees, cares, sensibilitats i opinions.

El canvi és respecte, consens i també dignitat com a col·lectiu. Volem una nova Esquerra. Una nova Esquerra que anheli el desig d’existir com a País, perquè nosaltres existim. Una nova Esquerra que renovi el compromís amb Catalunya i la seva gent. Una nova Esquerra tant respectuosa en la diversitat, com exigent amb el seu objectiu. Rigorosa en la seva acció i Republicana de principis.

Una nova Esquerra renovada que assumeixi el repte d’una Catalunya independent, des de l’esforç, el treball i la cohesió.

Tenim la certesa que la renovació és imprescindible per la cohesió. I la unitat, expressió clara de força. El canvi no vindrà si esperem una altra persona o un altre temps. No vindrà si esperem un moment o una oportunitat. No hi ha moment si no hi ha voluntat de canvi. Hem de ser molts més que una suma d’uns, per passar a ser un conjunt unit. Existeix el somni si som capaços de traduir-lo en un llenguatge acceptat i assumit per la nostra societat.

El que siguem capaços d’imaginar, serem capaços de construir.

Confiar en la gent és el que ens fa diferents i la seva confiança, la nostra força. No hi ha propietat més transferible d’un mateix que la possessió d’un somni. I el nostre somni, del que en som dipositaris, és el somni de la llibertat. Un horitzó, un cim, un data per la llibertat: el 2014.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!