Gatoneuròlegs
Aquest matí a les 10 he portat la Kitty i la Frida a la consulta veterinària perquè clavessin una vacuna a cadascuna, ara que ja van cap als cinc mesos. La veterinària ha aprofitat la visita per concertar-ne una altra amb el neuròleg per avui mateix pel cas de la Frida. Ja n’havíem parlat i així és com havíem quedat, però en pregunto si no n’estem fent un gra massa.
A la tarda, doncs, una mica a cuitacorrents, he hagut de preparar-me per una visita al neurofelinòleg o com es digui. Tot primer hi volia anar amb totes dues gatetes, de la mateixa manera que aquest matí per la vacuna, però entre la seva rebel·lia (o ganes de jugar) i les meves presses ha estat impossible, de manera que he optat per deixar la blanca a casa i anar-hi tot sol amb la petita, que de fet és qui ha de visitar el neuròleg.
El resum és senzill: per saber si la petita té problemes de sensibilitat a l’anus (o als llocs on generalment es detecta si es té caca o no) caldria fer-li una prova que costa 400 euros i que no seria determinant perquè encara és massa petita i el resultat no seria fiable. És a dir, continuem amb els exercicis que li fa fer la MJ per reforçar-li les potes del darrere i si tenim sort acabarà de regenerar-se-li (o simplement madurar) la part d’espina dorsal que potser té malmesa (o no prou madura) i si no s’arregla se li podrà fer la prova un cop tingui l’any i en teoria tot el cos hagi acabat de créixer i madurar.