Gat caçador
No sé si en Nus s’ha solidaritzat amb el nostre confinament després d’estar tants de dies tancats a casa (per cert, sort del pati!) però darrerament es passa molt de temps quiet, aturat al costat del compostador, immòbil i en actitud alerta. Segurament ho fa perquè hi ensuma ratolins i de vegades en caça algun, però com més va més estones s’hi passa, a vegades hores, immòbil darrere del compostador.
És un gat àgil i llest, valent i curiós, manyac quan li ve de gust, sovint juganer. Quan té la sort o habilitat de caçar algun ratolí es dedica a martiritzar-lo jugant amb ell al pati, sovint fins que el ratolí mor d’esgotament o mutilat d’alguna manera. Diuen que la natura és sàvia però la veritat és que també és molt bèstia.
En Nus és un gat agraït i generós. Moltes vegades ens porta, ens ofereix, algun dels seus trofeus: un ratolí, una llagosta, un cuc… Fa poc ens va portar un pardal! Li agrada molt jugar i estar envoltat de gent, però (suposo que com tots els gats) no li agrada gaire que el maregin i li estiguin al damunt per fer-li manyagues; ell vol prendre la iniciativa i no pas fer el que li vingui de gust a algú altre. Quan té ganes de carícies se t’acosta i es posa bé, inclús et puja al damunt si estàs assegut al sofà o se’t remena entremig dels peus si estàs dret, amb aquest aire melós que s’atribueix a algunes gatetes… I això que és un mascle!
Quan està cansat i vol descansar o es vol aïllar una estona, un dels seus llocs preferits per fer-ho és sota la tenda que a vegades muntem al pati. S’hi amaga a sota i s’hi està fins que en té prou. Si no, li agrada seure en una cadira que ja guardem per a ell i s’hi asseu o s’hi estira per fer la migdiada.
