Bloc de notes

Publicat el 12 de maig de 2020

El confinament de les misèries educatives

Alguns activistes que conec critiquen que el discurs d’en Xavier Díezés massa intel·lectual i no arriba a molts companys docents, hauria de ser més planer“; diuen que estan “molt ok en molts temes que exposa però alguns fa una mica de melting pot“; en diuen moltes coses.

Per altra banda, un d’ells afirma que “és dels pocs que ha estat capaç de qüestionar les polítiques educatives neoliberals camuflades en conceptes com excel·lència, autonomia, competències bàsiques, emprenedoria, innovació, etc. Les ha despullat en múltiples articles destriant la part que pot respondre a unes fonts científiques amb l’engany al qual ens van fent caure tot clarificant cada cosa a què obeeix i cap on es dirigeix. En aquests moments de preinscripcions on predomina cert histerisme, on generalment aquesta competició porta a la venda de suposades pastilles màgiques i religions postmodernes, com si la realitat social i les desigualtats no existissin, alguns dels seus articles són molt necessaris“.

Jo més aviat em decanto per la segona opinió i per això m’agrada compartir articles seus, com per exemple aquest.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Dia a dia | s'ha etiquetat en , , per jpip | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent