Efecte bouba/kiki
Com és que una taula es diu taula i no pas teula o tauló? Per què una bola es diu bola i no pas bela o ceba o bibí? D’on venen aquests sons i sobretot per què són aquests i no pas uns altres? Cada mot té una etimologia, esclar, però ben bé a l’origen de tot devia haver-hi algun moment en la prehistòria en què un homínid devia triar uns sons per anomenar alguna cosa, és a dir, li va posar un nom. Per què va fer servir aquells sons i no pas uns altres? Per què va quallar aquell nom i no pas un altre? El so que va triar tenia alguna relació amb la forma de l’objecte? Potser no pas la forma però sí alguna altra propietat. Hi ha cap relació entre significat i significant?
Quines preguntes, no? És que acabo de trobar un article que parla d’una cosa que s’anomena “efecte bouba-kiki”: resulta que el cervell humà extreu d’alguna manera propietats abstractes de les formes i dels sons i després d’això, encara, és capaç de relacionar aquestes propietats. Es veu que això té implicacions en l’evolució del llenguatge perquè suggereix que el nom dels objectes no és pas completament arbitrari.
He vist que a la Viquipèdia se’n parla una mica però la cosa és bastant més complicada del que sembla.
Coses de la llengua.