Dues més a casa
L’opinió de les dones de casa ha prevalgut i ara ja no som quatre sinó sis (sense comptar els residents intermitents com en Nus). La MJ ha anat a ca la C i n’ha tornat amb dues gatetes convidades, o més aviat adoptades. Es veu que algú les va abandonar, no sé si a elles o a la seva mare, abans o després de parir, en un racó amagat de les Deveses. Quan les van trobar estaven totes mortes, tota la ventrada, mare inclosa, excepte aquestes dues.
Són menudes i boniques, bufones, fan gràcia, però jo vaig votar que ja estaven bé a ca la C. M’agraden els animals però m’estimo més no tenir-ne a casa perquè el fet d’acollir-los comporta una servitud que en la meva opinió el goig de la seva companyia no compensa de cap manera. Crec que les llars de quatre parets són per a les persones, i que els animals han de viure al seu cau; qui tingui pati prou gran, parlem-ne i potser d’acord; si no, a la natura, en llibertat i lluny de la ciutat.