De Palerm a Salt
Agafem el cotxe per pujar a Monte Pellegrino. Hi ha una cova entre curiosa i inquietant amb molta parafernàlia religiosa i bona vista sobre Palerm. Després, anant amb cotxe cap a l’aeroport, ens aturem a Isola delle Femmine però no hi podem tastar el pesce fritto que volíem, només uns calamars a la siciliana i una mica de sepietes. Tot fregit. Prou bo.
Un moment important del dia és la tornada del cotxe; alguna vegada m’he trobat amb problemes a l’agència de lloguers i en Pau també, de manera que ens hi acostem tot recelosos però amb ganes de fer bona impressió, bon rotllo, cap problema, etc. Per sort, just abans nostre hi tenen marro perquè un senyor es queixa amb crits i escarafalls que no volia el cotxe que li donaven perquè n’havia llogat un altre. Cap problema gros, en realitat, però els crits de treballadors i client eren de pel·lícula (italiana, esclar). Això ens ha anat bé perquè no han parat gaire atenció quan hem tornat el nostre cotxe, que un operari perepunyetes hauria pogut trobar brut i en conseqüència intentar fer-nos pagar algun suplement acabat de treure de la butxaca.
A l’hora de fer balanç trobem que hem fet un bon recorregut per Sicília. Aproximadament aquest:
País de turons i muntanyes. Abans de venir hauria volgut recórrer-la en bici però si hi torno serà a peu perquè hi ha més de pendents del que esperava.
He fet una llista dels plats que hem tingut ocasió de tastar. En volia destriar els que m’han agradat més però en realitat hem menjat molt i molt bé gairebé a tot arreu i és difícil de triar els millors: brusceta, pescespada, pizza… Només les postres sembla que tenen un rei indiscutible: els canoli!