Cimera de bandits
Avui toca anar a Barcelona per diferents motius: rebutjar les actituds dels govers espanyol i francès, reforçar la idea de Països Catalans i, des del meu punt de vista i sobretot, donar suport a una convocatòria que per primera vegada des de fa molt de temps ha posat d’acord gairebé tot allò que se’n diu “ventall independentista”.
El sol sortia poc abans d’arribar a Barcelona. Hem estat una hora des de Quart a les rondes i ha calgut una altra hora des de l’entrada a la ronda fins a Montjuïc, on el bus de l’ANC de Quart ens ha deixat.
N’estic relativament content perquè hi havia força gent (30.000 segons ANC i 7.500 segons policia) i això està prou bé per ser un matí de dia feiner i tenint en compte l’apatia generalitzada. S’hi veia algun estudiant però la gran majoria hem estat la gent que tenim tot el temps del món: les panteres grises.
Jo he agafat el bus de Quart però altres saltencs hi han anat amb algun dels quatre busos que s’han fet des de Girona, i encara d’altres hi han anat pel seu compte. Potser a partir d’ara, si la cosa torna a agafar embranzida, ens podrem plantejar de noliejar autobusos des de Salt mateix.
El dinar l’he fet d’hora, com m’agrada a mi, abans d’agafar el bus de tornada. He anat a un restaurant punjabí de la Gran Via. El plat únic era bo però el preu ha estat excessiu pel servei i la qualitat del menjar.