Cada dia que passa està menys clar com s’haurà d’acabar aquest curs. El tercer trimestre no es podrà pas avaluar segons el currículum, això és de calaix, a menys que canviem els criteris sobre la marxa. Potser caldria afegir-hi objectius com per exemple “has estat capaç de col·laborar a les tasques de casa?”, “has après a fer coques?”.
Una de les coses que alguns han entès aquests dies ha estat que els docents no són pas tan fàcils de substituir. Fa 10 o 20 anys hi havia teòrics que asseguraven que la feina dels mestres l’acabarien fent robots i a la mainada no li caldria anar a escola. Bé, estem veient que si és que algun dia arribem a aquesta situació no serà pas precisament aviat, i sobretot que no és pas una situació especialment desitjable.
Per exemple, aquesta setmana he enviat tres missatges a tots els meus 95 alumnes on, a més d’intentar animar-los i fer-los pensar coses positives, els oferia la possibilitat de fer algunes activitats didàctiques. Només 4 han contestat i cap d’ells no ha fet la tasca encomanada. Hi ha dos problemes difícilment resolubles: un és l’accés a internet i l’ús de portàtil, i el segon és tenir un adult al costat que t’orienti i t’ajudi; si no hi ha això, la gran majoria dels meus alumnes (12-13 anys) estan perduts.
Un inconvenient greu que té molta mainada és la incapacitat de moltes famílies per ajudar-los, sigui per manca d’habilitat, de recursos o de temps.
Què es pot fer per ajudar la mainada amb més dificultats? Ja ens trobem amb aquest problema a classe; ara, amb cadascú a casa seva, el problema es fa més gran.
Per cert, què passarà si hi ha una segona onada de virus a la tardor?