Bloc de notes

Publicat el 27 d'agost de 2008

09/11) Carcassona – Mirepeïsset (75 km, i ja en porto 568)

Començo el dia animat, potser perquè penso que si tot va bé avui acabaré de fer el recorregut que ja conec, és a dir, el tram que vaig fer fa dos estius quan vaig pedalar de Tolosa a Narbona. A l’alçada del Somail, que és a una setantena de quilòmetres abans del final del Canal du Midi i és més o menys on penso acabar avui, neix un canal que es diu de la Robina i porta fins a Narbona; hi vaig passar tot preparant el viatge que després vam fer amb en Pau i l’Adrià.

De moment, contemplo vinyes i més vinyes a banda i banda del Canal, a la zona del Menerbès (Minervois en francès).

Segueixo el canal tota l’estona fins que arribo a l’alçada de Lesinhan (Lézignan-Corbières), en què decideixo sortir de la ruta i anar a dinar a aquesta població. Hi conec una noia molt simpàtica i agradable en un bar però se’n va abans de fer les postres.

Un fet que em sembla que val la pena de recordar: quan ja havia sortit al carrer vaig sentir dos senyors que parlaven entre ells en català amb accent francès; primer vaig pensar que no fos occità però per sortir de dubtes m’hi vaig acostar i els vaig preguntar com ho havia de fer per tornar al Canal i sí, em van contestar en català! Es veu que eren catalans i em va estranyar perquè Lesinhan és al nord de les Corberes i per tant fora del domini lingüístic catalàperò després m’han confirmat, un cop a casa, que en aquesta població (i també a Carcassona i a Narbona) hi ha comunitats gitanes de parla catalana.

Altra vegada a prop del canal vaig pedalant fins arribar al Somail, on hi ha una petita oficina de turisme. Una senyora m’hi indica com arribar a un càmping proper, a Mirepeïsset. El Somail és un poblet que va ser fundat pel baró de Riquet per als obrers que treballaven al Canal i actualment és un poble de vacances. Té un cert encant i un parell d’atraccions curioses (que no he visitat): una gran botiga de llibres de vell (30.000 volums, diuen) i un Museu del Barret.

El càmping el porta una senyora gran, molt atenta, que també s’encarrega de la petita botiga de queviures que hi ha a recepció. Em va cobrar 4 euros per acampar.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Bordeus - Besiers, Dia a dia | s'ha etiquetat en , per jpip | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent