Les tres hores de portar el cotxe per l’esquerra se m’han fet una mica llargues aquest cop, però no he perdut la calma i he arribat bé. Rentar el cotxe, omplir el dipòsit i tornar-lo, tot de pressa i sense cap problema.
He tingut temps de sobres per passejar per l’aeroport perquè avui hi havia vaga general a França (ai, les pensions!) i l’avió ha sortit amb una hora de retard. Per postres, quan hem arribat a Barcelona no sé què ha passat amb la policia de duanes i hem trigat una hora a passar, i després encara haver d’esperar la maleta facturada… Total, que he arribat a casa a mitjanit.
El taxista que m’ha portat de l’aeroport a Sants deia que era indepe; no ho sé, si ho era, però de xerraire ho era molt; m’ha parlat molt d’en Tito, també. De l’estació de Girona a casa m’hi ha portat una taxista, també xerraire, que m’ha explicat que havia viscut al barri vell de Salt, que és tan bonic, que s’hi està tan bé, amb tan bona gent, però que ara vivia a Girona.
Tinc una amiga que diu que la gent que troba, encara que no la coneguin de res, sempre li explica coses; ara m’està passant a mi?