7/8) Vagarejant per Galway
Es veu que a Galway s’hi poden fer moltes coses però la veritat és que no li he dedicat pas gaire atenció. M’he passat la meitat del dia passejant sense rumb pels carrers i places del centre, pensant en aquests dies i en l’Adrià, i l’altra meitat llegint aventures d’en Harry Hole i posant al dia aquest diari; també el wikiloc.
Sí que he passat pel Latin Quarter, quatre carrers a la part antiga, a l’esquerra del riu Corrib des del pont O’Briens fins al Spanish Arch on hi ha pubs, bars, restaurants, galeries d’art i botigues de records, botiguetes guais, etc. M’he fixat que hi ha moltes botigues de roba de llana (deu ser per la proximitat a les illes Aran?). I ara que escric això del Spanish Arch, he llegit en algun lloc que els irlandesos i la monarquia hispànica van estar molt a prop fa quatre o cinc cents anys. Els reis castellans la tenien jurada a Anglaterra i veien els irlandesos -que en aquell temps eren una colònia d’Anglaterra- com si fossin una pedra a la sabata de la Pérfida Albión. A més, Castella es considerava en aquell temps la garant de la fe en Jesucrist i com que els irlandesos, tot i tenir el país ocupat pels anglesos, mantenien la seva fe catòlica, tot el que fessin per ells era poc. Inclús es van obrir uns quants Irish colleges a Espanya per formar capellans i, més enllà del personal per dir missa, elits formades en els valors tradicionals del catolicisme.
He vist un cartellet simpàtic que m’ha fet pensar en les nenes de casa.
El centre del centre de Galway és Eyre Square. Jo estic una mica als afores i l’autobús m’hi deixa. Centres comercials, una font escultòrica (es diu així?), estàtues dedicades a John F. Kennedy i les 14 banderes de les 14 tribus de Galway onejant al vent. Molt a prop hi ha Quay Street, un carrer peatonal ple de franquícies i músics de carrer. Això de la música està bé. Hi ha força gent al carrer que toca la guitarra o l’acordió, i inclús bandes que toquen cançons rock o tradicionals. Al vespre se sent música que surt dels pubs, música en directe com a Killarney.
No m’he fixat ni en la catedral ni en Salthill Promenade, que es veu que són coses que s’han de veure si es ve a Galway, igual que Saint Nicholas’ Collegiate Church, l’església medieval més gran d’Irlanda i dedicada al patró dels farers, St Nicolau de Mira.
Ei, i fish and chips per sopar! Tant que va costar de trobar-ne l’última vegada que vam estar a Londres, aquí ha estat la mar de fàcil. Un pèl massa tard per sopar perquè m’he entretingut amb el portàtil i m’he trobat que sortia a passejar per airejar-me a les 10.
Si alguna vegada torno a Galway potser m’agradaria acostar-me fins a les illes Aran, que són davant per davant de la ciutat. Dic «potser m’agradaria» perquè ara les tinc idealitzades (comunitats rurals on encara es manté viu el gaèlic, restes de fortaleses encimbellades dalt de penya-segats imponents, esglésies medievals, restes de ciutats neolítiques…) però em fa por que no estigui tot espatllat pel turisme.