O potser hauria de titular “tourisme sur la côte” perquè l’amic d’en Pau ve de la Suïssa francòfona. No sé ben bé per quina raó al final acabem tots tres parlant en anglès. Ben mirat, així és més just perquè l’anglès és una llengua estrangera per a tots tres. Sigui com sigui, avui tots tres parlem de què fer i finalment decidim que, ben rumiat, val més que ara que hi sóc jo dediquem el dia a fer uns quants quilòmetres en cotxe i deixem les passejades a indrets més propers per quan ells dos estiguin tot sols.
Agafem el cotxe, doncs, i anem fins al far de St Sebastià, que és un d’aquests llocs de la Costa Brava que en diuen “emblemàtics” i cal conèixer. A més, a en Silvan li interessen molt les ruines íberes que hi ha allà mateix. A prop de casa seva, a Nyon, hi ha unes ruïnes romanes relativament importants però no sé si n’hi ha de més antigues. Es veu que cap als començaments de l’era cristiana els romans van establir una colònia a la vora del llac Leman, la colònia Iulia Equestris, que sembla que tenia com a objectiu allotjar veterans del seu exèrcit i establir i consolidar la presència romana a la regió. Potser si algun dia vaig cap allà en un dels meus viatges en bici (la ruta del Roine?) passaré a veure-ho.
Després de la visita al far acabem d’arribar a Llafranc i passegem per Calella, que potser és el que ens agrada més d’aquest matí.

A la tarda, una altra aposta guanyadora: caminada fins a Torre Valentina i una mica més enllà.
