Avui toca fer la maleta (només una bossa petita!) perquè demà volarem cap a Sicília, mal que em pesi això dels avions (només en P i jo tota una setmana s’ho val).
Mentrestant he ensopegat amb una entrevista amb la Clara Ponsatí. En una lectura en diagonal, hi he trobat un parell de reflexions que m’apunto.
Una de discutible: sabem què no hem de fer però encara no sabem tot el que hem de fer. Sabem tot el que no hem de fer? El que no havíem d’haver fet potser funcionaria algun altre dia?
I dues i en què vam fallar estrepitosament fa cinc anys: cal valentia, ser conscients que es patirà i estar disposats a patir. Però no sé pas si arribarà el moment que estarem disposats a patir.