Bloc de notes

Aquest matí m’he proposat de fer molts de quilòmetres per arribar com més aviat millor a Tolosa, i sí que els he fet! Noranta-dos, poca broma. M’he llevat molt aviat per mi, les set, però fet i comptat no ha servit de gaire res perquè he sortit del càmping a les nou. Això sí, he anat tota l’estona a bon ritme, amb paradetes freqüents per beure i estirar les cames (la tercera per menjar fruits secs), i a les dues ja estava entaulat a la Brasserie de la Gare d’Agen (plat du jour + cafè: 9’5 €).

Pel camí he estat xerrant una estona amb un altre ciclista amb qui he coincidit, un senyor gran que també anava cap a Agen i que m’ha donat tres pomes que acabava de collir i m’han anat molt bé. Em sento content del meu francès macarrònic perquè tot i que deu fer riure he pogut mantenir la conversa amb una certa facilitat.

Havent dinat he fet els altres quilòmetres fins a Valença (Valence d’Agen) i he trobat plaça per dos euros la nit. Cal seguir els senyals que indiquen “Complex sportif” i allà, molt a prop de la piscina, m’han adjudicat tota una parcel·la només per a mi. A més, la dutxa no necessita fitxa ni res. Ara bé, hi ha una cosa que m’inquieta… Sóc l’únic ocupant del càmping!

Cap al final de la tarda he anat a fer un volt per la ciutat i a la tornada m’he adonat que no, que no estic pas sol: devia entendre malament el responsable del càmping (tan content que estava jo del meu francès!) i jo mateix m’havia fet la pel·lícula després de veure tantes caravanes que semblaven abandonades. Resulta que l’altra gent devia ser al poble, però és que en el càmping no hi ha cap tenda: tot són caravanes i moltes tenen un aspecte bastant deixat. N’hi ha algunes de tan brutes i desgavellades dins de parcel·les tan desendreçades que, la veritat, havia pensat que hi estaven aparcades i els propietaris ja eren a casa passades les vacances.