5/8) Ascens al Carrauntoohil
Doncs m’he aixecat ben d’hora, ben d’hora, i d’un cop de cotxe m’he plantat al Cronin’s Yard, al peu del Carrauntoohil. M’ho he passat molt bé pujant-hi tot i que al final l’ascensió no ha quedat gravada com m’hauria agradat. Tot i això, ha valgut molt la pena!
He començat seguint una traça del wikiloc però dalt del cim he trobat una petita colla que m’han recomanat de no fiar-me’n i de fer el descens per un altre costat, un cim anomenat Cnoc na Toinne que permet esquivar la Devil’s Ladder de baixada. Els ho he d’agrair perquè la veritat és que mentre m’enfilava per la Devil’s Ladder ja anava pensant que la baixada em faria patir, tant pel pendent que fan els “escalons del dimoni” com per la mullena que els fa relliscosos.
Encabat he fet un berenadet al Cronin’s Yard. El pagès propietari del pati on es desen els cotxes dels muntanyencs (quin remei, no hi ha pas gaires més possibilitats!) ha muntat una mena de cafeteria on també ven records. Hi he fet un mos i he tornat cap a casa. Estic cansat i tinc fred.