Bloc de notes

Avui sí que m’he presentat com el pare de l’Adrià i he parlat amb la Rebecca. Ja m’havia clissat sense que jo li digués res, probablement pel cognom, o potser perquè (segons m’ha dit més tard) l’Adrià era clavat a mi. Abans que jo acabés de presentar-me, doncs, els ulls ja se li humitejaven (com a mi) i sortia del cubicle de recepció per abraçar-me.

Al vespre hem parlat més, i també amb en James, que ha vingut a buscar-me a l’habitació, i han estat molta estona explicant meravelles de l’Adrià. Per ells he sabut detalls que no coneixia. Per exemple, va ser el primer jove de workaway que van tenir (ara en tenen quatre). Es veu, també, que l’Adrià els va parlar de la catalana tradició castellera i els va ensenyar a fer-ne! Me n’han ensenyat fotos amb l’Adrià donant instruccions o fent pinya o pujant algú a coll. També m’han explicat anècdotes, com quan un dia ell i un amic van anar d’aquí a Dublin a peu (40 kms!) i en James els va anar a recollir en cotxe.

Quan ja estava ingressat a Barcelona, el mateix Adrià els enviava fotos de la seva convalescència, i la Rebecca encara recorda l’efecte que li va fer la de la cicatriu quan tenia el cap rapat i l’acabaven d’operar. En resum, tothom se l’estimava molt. M’ha anat molt bé sentir-los parlar tan bé de l’Adrià i els he agraït que el cuidessin i se l’estimessin.

Però tot això ha sigut al vespre. Al matí, mentre esmorzava, he estat parlant amb dos excursionistes holandesos que també s’estan a l’hostal (parada i fonda, segueixen el Wicklow Way) i m’han recomanat Glendalough. Com que avui no volia esforçar-me gaire perquè preferia descansar d’ahir i per preparar-me pel Carrauntoohil, hi he anat en cotxe.

Això d’haver de conduir per l’esquerra i a més per aquestes carreteres tan estretes encara és un repte però a poc a poc vaig agafant més de confiança.

He dinat bé però car a un restaurant anomenat The Coach House i tot seguit he anat a un lloc que a Catalunya en diríem granja però aquí no sé si és tea house o pub o café a demanar un cafè americà i un scone i per esbargir-me m’he posat a actualitzar la ruta d’ahir a Wikiloc.

Després encara he tingut temps abans no es fes fosc de tornar a l’última part del recorregut d’ahir per fer unes fotos a l’indret on vaig perdre el Wicklow Way quan corria perquè la bateria del mòbil s’estava morint 😀

Al vespre, mentre sopava, he tingut una conversa més llarga amb la Rebecca, ja ho he dit al principi.

Ah, i encara una altra cosa, que avui el dia ha donat per a molt: ja puc fer trucades amb el mòbil gràcies a un tutorial que m’han enviat des de Wifiboo quan els he dit que tenia problemes tot i haver seguit fil per randa les seves instruccions per trucar des de l’estranger. No sé si el problema era que les instruccions que tenien penjades al web eren per a Android5 i el meu mòbil va amb Android12 però la qüestió és que de seguida han contestat el meu mail amb el tutorial. L’he seguit (no pas del tot perquè hi havia coses que no quadraven) i entre el tutorial i la intuïció ja puc trucar. Gràcies! (Que lluny que queden aquells dies de trucar infructuosament al Servicio de atención al cliente de Telefónica o Vodafone, quan només algun robot contestava la trucada o, si tenies la sort que fos una persona, era algú que en castellà t’anava passant de departament en departament!).