Un altre país, una altra llengua: Teixeira, As Nogais… El paisatge també canvia, igual que la gent, suposo (encara no he parlat amb ningú), però el primer que fa adonar-te que ets en un altre país són els topònims.
Sarria és el punt més proper a Santiago a partir del qual atorguen o concedeixen “la Compostelana”. És el punt de partida de molta gent que fa “el caminho” i hi veig al menys una dotzena d’albergs, tots a 10 euros el llit amb dret a cuina. Molts de pelegrins del país.
Paisatge verd i frondós. Galícia rural i autèntica. Pel camí també veig molts de llogarrets; he sentit a dir que els pobles celtes no tenen tirada per les ciutats grans. A Galícia només Vigo i A Coruña s’acosten als 300.000 habitants, i la tercera ciutat més populosa (Ourense?) no sé si arriba als 100.000.