Bloc de notes

Avui faig una bona tirada fins a Astorga: 130 quilòmetres! És el meu rècord fins avui i els he fet sense proposar-m’ho de debò. Simplement he anat tirant milles i sumant quilòmetres. Potser hauria pogut aturar-me una mica abans però em sentia bé i he pensat que Astorga seria una ciutat que podria estar bé, potser més que res per les ganes d’aturar-m’hi a veure part del llegat d’en Gaudí. L’he vist, aquest llegat, en forma d’un castell d’Exin Castillos que quedava una mica amagat pel mercat ambulant que hi feien just al davant.

He anat a parar a un alberg dels Amigos del Camino, que m’han acollit de seguida sense haver-me d’esperar que arribessin els pelegrins que van a peu. Cinc eurus. Tenen un pis només per a ciclistes, l’inferior, i una saleta on es poden guardar unes quantes bicis. Quan jo hi arribo n’hi ha cinc o sis, però al llarg del dia hi passo un parell de vegades i cada cop n’hi veig més; al capvespre ja n’hi ha una quinzena.

En el mateix alberg hi conec la M i la S, dues professores que treballen a Torruella i coneixen la MA (del tribunal d’aquest estiu). Intercanviem llibres, la seva Gavalda pel meu Murakami (sé que hi surto perdent!) però espero recuperar-lo passat l’estiu en una trobada que ens prometem un cop engegat el curs. El Murakami el vaig comprar a Lleida i de seguida el vaig tenir llegit, és molt més lleuger que el primer seu que vaig llegir, “Tòquio Blues”, i algun altre que també m’ha agradat. O potser no és que fos lleuger sinó que era adient pel que estic fent aquests dies. No sé si dir era com l’aigua que necessitava beure quan vaig tenir set. Es titula “De què parlo quan parlo de córrer”.

També hi conec tres nois australians que vénen pedalant des d’Estambul! Gent molt sana, sens dubte, físicament i mentalment. Un d’ells és més extrovertit que els altres dos i ens explica algunes peripècies. Diu que el viatge els està anant molt bé però que ja tenen ganes d’arribar a la costa (d’Astúries, no van pas cap a Fisterra) per cremar la bicicleta!