Bloc de notes

Doncs ara sí, escric aquestes ratlles d’Irlanda estant

Aquest matí, el viatge ha començat una mica a cuitacorrents perquè tenia l’alarma del despertador tan fluixa que no ha sonat. Per sort m’he despertat més  o menys a l’hora de sempre, dos de set, uns minuts més aviat, i amb una mica de pressa i anant per feina ho he arreglat per agafar l’L3 a les 07:07 a la plaça dels Peixos.

Després m’ha fet patir el tren de Girona a Sants perquè ha fet mitja hora tard; havia de sortir a les 07:44 i ho ha fet a un quart de nou. Això de Rodalies és un desastre; si ben aviat no hi posen recursos haurem de saltar a les vies i tallar-les perquè ens facin cas. Em poso malalt només de pensar en la pasta que van dilapidar amb l’AVE.

Com que cada hora hi ha dos trens que surten de Sants cap a l’aeroport (a :09 i :39), he arribat prou bé i al Prat ja estava tranquil, però vet aquí que l’avió també ha sortit amb retard: una hora! Aquí, al menys, hi ha hagut una disculpa del capità (o comandant?), i a més a més es veu que un cop enlairats s’ha afanyat tant com ha pogut i hem aterrat a Dublín amb només un quart d’hora de retard sobre l’hora prevista d’arribada.

El viatge ha continuat amb encara un altre mitjà de transport: el cotxe. No en porto gaire sovint i agafar-ne un d’automàtic, i sobretot haver de conduir per l’esquerra, ha estat really challenging, sobretot al principi. Ni tan sols recordava què volien dir les lletres P, R, N, D i B del canvi de marxes, però per sort el senyor Google m’hi ha donat un cop de mà i tot ha anat com una seda. Volen dir Park, Reverse, Neutral, Drive i Brake.

Per cert, a Irlanda també hi ha peatges a les autopistes; no funciona pas exactament com aquí sinó com el sistema que diu que tindrem en un futur més o menys proper, és a dir, es pot pagar abans, durant o després pel dret de fer servir l’autopista. No pas a totes, em penso, però sí a la M50 que envolta Dublín. Segons el prospecte que m’han donat a Europcar, there are no toll booths but a barrier free electronic toll located between Junction 6 (aquí l’indret concret) and Junction 7 (l’altre indret) on the motorway. Hi llegeixo que es pot pre-pagar el viatge per internet, pagar el mateix dia del viatge abans de les 8 del vespre (també online) o bé a la nearest Payzone outlet and pay in person.

Al començament, haver d’anar per l’esquerra m’ha fet conduir a poc a poc i els automobilistes de darrere meu es deuen haver posat nerviosos; o potser no, perquè la gent d’aquí sembla molt tranquil·la -i ja he comprovat que són amables. Sort que a mesura que avançava he anat guanyant més de confiança.

El paisatge de les muntanyes de Wicklow és fascinant, i a més a més abans d’arribar a Lus Mor he pogut veure des de dalt un dels llacs de més anomenada i on tinc ganes d’anar d’excursió demà o demà passat, el Lough Tay. L’hostal de Lus Mor és molt a prop.

Se m’ha estat a punt d’escapar alguna llàgrima quan una noia de l’hostal (que deu estar fent un workaway) m’explicava les normes de la casa mentre jo pensava en l’Adrià. En James m’ha dit que sóc el primer client de l’any. Esclar, és que som al març i acaben d’obrir després de dos mesos de vacances. Les dues noies de recepció estaven nervioses davant del primer client però se n’han sortit bé i jo m’he instal·lat a la petita habitació individual que he agafat per aquestes primeres tres nits.

El sopar d’avui ha estat un Hearty Lentil and Butter Bean Stew calent i saborós, és a dir, warming (que ja convenia perquè fa una fred que pela), i Lentil and Butter Bean Stew with Rosemary and Thyme served with bread and butter.

I ara, havent sopat, m’he instal·lat en un dels sofàs de la sala d’estar i estic posant-me al dia amb el portàtil.

Ho vaig mirant tot a poc a poc i amb atenció. L’Adrià me n’havia parlat i ja sabia a quina mena de lloc vindria. Vaig lligant caps i retrobo els seus missatges en els prats verdíssims que es veuen per les finestres, l’àmplia sala-menjador, l’ambient reposat i tranquil que s’hi respira. Em fa l’efecte que a qualsevol moment podré veure’l amb la seva cara riallera sortint de la cuina o per la porta del jardí. Encara no he gosat dir-ne res a ningú, aquí. El deuen recordar, suposo, però no pas les noies que m’han atès, que segur que acaben d’arribar. L’Adrià va ser per aquí ja deu fer ben bé quatre anys i mig.