05/62) Igoumenitsa – Tessalònica
Doncs al matí, vistes les dificultats que he tingut per fer dit a Grècia, decideixo no perdre més de temps i anar per feina, de manera que opto per agafar un autocar que em porti cap a Turquia. Malgrat tot, la mala sort em persegueix i resulta que el primer fet destacable del dia és que arribo a l’estació massa tard i perdo l’autobús que volia agafar fins a Tessalònica.
Paciència, agafaré el que surt a les 8.
A les vuit resulta que em trobo en un forn sobre rodes, però és que la temperatura a l’exterior deu ser ben bé de quaranta graus! Per postres, quan arribo a Tessalònica m’assabento que hi ha vaga i no surt cap bus direcció Istanbul fins a les quatre de la matinada (i cap a Edirne, que és on vull anar tot primer, no hi ha cap bus ni quan no hi ha vaga).
Doncs més paciència, i si ho penso bé puc aprofitar l’avinentesa per conèixer una nova ciutat Deixo la motxilla a la consigna de l’estació (gestionada per funcionaris ganduls i fills de puta, perdó però ho he de dir) i passejo sense presses. Tinc molta calor. La suor no és pas que em surti sinó que em raja pels porus; és el dia més calorós que recordo a la meva vida. Aprenc ràpidament com es demana una cervesa i en demano una a l’estació: μια μπύρα, παρακαλώ. Després, un gelat al port. Quan ja me’l conec, una visita a unes ruïnes, un cafè amb gel en una terrassa, un passeig (em perdo) per la ciutat nova, un altre gelat, un cop d’ull a l’estació… Les hores no acaben de passar.
Per les coses que em passen em fa l’efecte que els grecs són molt nacionalistes, per tornar al tema d’ahir. Un taxista se m’ha queixat que tots els turistes parlen anglès per comptes de grec tot i ser a Grècia (si jo li expliqués com ho tenim a Catalunya…!). No sé pas de cap partit de futbol avui però he vist uns quants joves (separats, en moments diferents) vestits amb una samarreta que lluïa la bandera hel·lènica. A la noia d’Informació no li ha agradat (m’ha fet morros) que preguntés per Istanbul i m’ha fet saber que the correct and true name of the city que vull visitar és Constantinópolis perquè anys enrere, diu ella, havia estat grega. Etcètera.
Em fixo massa en aquestes coses? Potser són les diferències amb Turquia? Em cauen bé, els turcs (sense saber-ne res ni haver-ne conegut cap, ja veurem què en dic d’aquí a unes setmanes) i potser la gent que els és hostil em cau malament només per això. Potser també hauria de llegir una mica d’història greco-turca o buscar a les notícies més actuals si ara mateix hi ha algun conflicte pendent.