Bloc de notes

03/62) Andria – Igoumenitsa

La nit dormida a l’autopista em deixa fresc com una rosa però torno a tenir problemes per avançar. Són aquests moments en què et preguntes si això són realment vacances o has vingut a fer el préssec. Ja em van avisar les tres aspirants a mafioses d’ahir que al sud d’Itàlia la gent és molt desconfiada (it will be really difficult for you to get a lift from here, van dir). De totes maneres potser no n’hi ha pas per tant. Deu ser que l’estrés i el neguit, el ritme frenètic de les jornades laborals, encara em dura. Tot just estic al començament de la desconnexió que han de ser aquestes vacances.

De fet, al cap d’una estona uns tiffosi de Napoli em treuen de la gasolinera on m’estic marcint i em deixen a la següent, on tinc la sort de ser recollit de seguida per tres germans grecs: la Vicky, en Giorgos i en Wassili. Tornen de Hannover, on treballen, al seu país. Em porten a Brindisi i passem el dia junts tot fent de guiris mentre esperem amb un gelat a la mà l’hora de pujar al barco que ens ha de portar a Igoumenitsa.

En el ferri ells tenen bitllets en un camarot per a quatre passatgers i com que en són tres i un llit queda buit, em conviden; per comptes de passar la nit a coberta intentant encabir-me en una butaca dormo planer i com un rei.

Realment, no n’hi havia pas per tant!



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Dia a dia, Salt - Trabzon, | s'ha etiquetat en , , per jpip | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent