geografia, sostenibilitat i Països Baixos

L’any 1648 se signava la Pau de Münster, un tractat que alhora formava part de la Pau de Westfàlia. Aquest tractat significava el final de les grans guerres de religió a Europa que va confrontar catòlics i protestants i amb ell es reconeixia oficialment la independència de la República les Set Províncies Unides després de vuitanta anys de revolta contra la monarquia hispànica.

La revolta dels neerlandesos contra la monarquia hispànica va coincidir amb el segle d’or, el Gouden Eeuw. Durant aquest segle es van desenvolupar la major part de les ciutats neerlandeses, la major part de grans palaus i cases del centre històric tant d’Utrecht com Amsterdam daten d’aquest segle. També daten d’aquest període Rembrandt, Spinoza, la VOC o Companyia d’Índies Orientals que gestionava les colònies d’ultramar de la república.

En aquella època, el paisatge dels Països Baixos era un altre. Zeeland era un arxipèlag al bell mig de l’estuari del Rin, Limburg un enclavament aïllat de la resta de la República, hi havia un cinturó de llacs i aiguamolls entre Amsterdam i Utrecht i el Zuiderzee connectava Amsterdam amb el Mar del Nord, fent d’aquesta una de les ciutats mes segures d’Europa.

La prosperitat econòmica i el creixement demogràfic d’Amsterdam va fer que les autoritats enderroquessin les muralles medievals I es construís l’anella de canals coneguda com a grachtengordel, un dels primers exemples de planificació urbanística a Europa que s’ha conservat fins als nostres dies. Una paraula clau, planificació.

De groei van de Grachtengordel – L’expansió de l’anella de canals.

La prosperitat econòmica del Gouden Eeuw no es va limitar a les ciutats. Molt capital de la burgesia creixent a les ciutats es va invertir en els famosos polders, es dessecaven els aiguamolls i fins I tot terreny al mar per a guanyar terreny per a usos agraris. El sòl que es guanyava era molt fèrtil i es revenia a famílies que el colonitzessin. Amb els guanys se seguia especulant. Beemster és un polder que es va dessecar entre el 1609 I el 1612 i s’ha preservat intacte, mereixent així el reconeixement de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Tot i que la planificació dels polders era una empresa privada, es una obra mestra de la planificació on es mostren plasmats els ideals del renaixement aplicats en el disseny del paisatge. Un altre cop la mateixa paraula clau, planificació.

Una de les coses mes sorprenents d’aquest país tan pla és el seu sistema de defensa. El país manca de turons i de qualsevol elevació del terreny que en pugui facilitar la defensa militar. Com podien defensar el seu país davant de Felip II d’Espanya? Durant el setge de Leiden l’any 1574 Maurice de Nassau va defensar la ciutat inundant les zones limítrofes i va frustrar l’ofensiva espanyola. Aquesta anècdota va fer que les zones d’aiguamolls al voltant d’Amsterdam i que es dessecaven per tal de guanyar terreny per a l’agricultura fos planificat per a poder-lo inundar, creant les waterlinie. Les waterlinie eren cinturons de terreny on es combinava la inundabilitat del terreny amb una xarxa de places fortificades. Aquesta xarxa de cinturons d’inundabilitat, que recorren tot el país i encara són visitables (recomano especialment visitar el museu de la fortalesa de Naarden) eren la base de la planificació militar dels Països Baixos des de la independència fins a la segona guerra mundial. De nou la mateixa paraula, planificació.

Els Països Baixos presenten una de les densitats demogràfiques més altes d’Europa I el terreny acull una gran diversitat d’activitats. El creixement urbà, la producció energètica, zones industrials, agricultura, boscos, canals i infraestructures de tot tipus, tot conviu en una porció de sòl molt petita i aquesta convivència no ha estat mai exempta de conflictes. Però en conclusió, podem dir que el paisatge dels Països Baixos ens parla inequívocament de planificació.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!