Joan Pinyol

Quan em van fer saber que havia mort, entre els darrers Nadal i Sant Esteve, vaig necessitar uns quants dies per pair la mala notícia i de seguida vaig arribar a la conclusió i a la reivindicació més enèrgica que persones de la seva empenta i coratge no s’haurien de morir mai.
Ara també he trigat a fer públic l’article que trobareu si continueu llegint, sobretot perquè primer el volia veure publicat a "L’Enllaç", que és la publicació on col·laboro cada setmana seguint mestratges autèntics com el de l’amic Quintana, i en segon lloc perquè trajectòries vitals com la seva no són gaire senzilles de resumir.
L’Antoni Quintana, que estimava molt Capellades perquè hi va néixer, tot i que des de 1951 residia a Manresa, ha estat una persona compromesa amb el món que l’envolta des de sempre -va formar part de la Lleva del Biberó-41 i ell mateix la va fundar a Capellades i la presidir durant més de vint-i-cinc anys. Ha estat un testimoni gràfic de primera línia -la seva afició per la fotografia ha donat forma a un arxiu immens d’imatges de la nostra història més recent. I també ha estat i serà sempre una d’aquelles persones especials, inoblidables, autèntiques, lluitadores, una delícia humana, vaja.
Si continueu llegint en coneixereu més detalls i aleshores us adonareu del perquè…
Siguis on siguis, un càlida abraçada, amic Quintana!
Ens queda el teu record, la teva magna obra i el teu singular mestratge.

ANTONI QUINTANA I TORRES (1920-2007),
ONZENA ESTAMPA

He
conegut poques persones capaces de fer-nos tan present el passat i de sembrar tantes
llavors per al futur. L’Antoni Quintana i Torres, que ens deixà ple de vida
entre Nadal i Sant Esteve, sempre serà un referent personal inesborrable. Per
això ara, tot recordant-lo, resulta gairebé impossible concretar una de les
trajectòries humanes més fructíferes en molts nivells. Però ho provaré, encara
que sigui a pinzellades.

L’any
1947, fruit de la seva passió innata per la fotografia, l’Antoni Quintana va retratar
els seus pares i una àvia al menjador de la casa natal a Capellades. Després de
reproduir-la en format paper va afegir la següent inscripció al darrera: “El
cobrador del llum, en Joan Quintana i Farrés, en plena vida familiar”. Però
encara va intervenir en aquella imatge d’una altra manera. La mare apareixia a
la fotografia amb una de les tires de la bata blanca que portava lleugerament
caiguda cap a un colze. No hi feia res, però. Perquè l’amic Quintana era dels
que afrontaven qualsevol contratemps amb bon humor i de seguida retocà la
imatge esborrant la tira caiguda i afegint-n’hi amb pintura blanca una de
dreta. Encara no s’havien inventat els tractaments digitals d’imatges però
aquest capelladí ja feia de les seves. I és que anècdotes familiars com aquesta
trobo que defineixen molt bé el seu pas per la vida. Fem-hi una altra petita
fotografia del conjunt!

A cavall de Montserrat

Nascut
al carrer del Call de Capellades el 20 d’abril de 1920, i tot i que amb els
anys acabaria situant la seva residència en una altra ciutat, l’Antoni Quintana
no es deslligà mai del seu poble d’origen. Tal com em confessava en una
entrevista fa just un any, Capellades era la seva vertadera pàtria i sempre la va
tenir present. De petit va viure un temps a Sant Pere de Riudebitlles. El seu pare treballava a la companyia de llum “Fuerza
y Alumbrado Sociedad Anónima” (FASA) i el van desplaçar primer allí i poc
després a Manresa. A la capital del Bages el petit Antoni va estudiar dels 9
als 11 anys als Germans de les Escoles Cristianes fins que de nou, i com a
conseqüencia d’un altre desplaçament laboral del pare, va retornar a Capellades.
Era l’any 1931 i s’hi va estar fins a 1951 (justament fins als seus 31 anys), que
és quan es va establir a Manresa de manera ja definitiva, però va mantenir
sempre la casa de Capellades.

Fent poble

Durant
aquells anys i tret de la seva participació al front de guerra (a la 84 Brigada
Mixta, 4t. Batalló de la 60 Divisió) i els anys posteriors del servei militar, es
va implicar plenament en el seu poble natal. Després d’haver fet d’aprenent del
senyor Ubach va obrir sastreria al mateix carrer del Call i l’any 1937 va dirigir la publicació “Nou Esclat”. L’any
1945 es va casar amb la capelladina Susanna Tort i Marra i i dos anys després,
el 1947, va formar part del jurat del concurs de pessebres local –juntament amb
Josep Costa Solé, Xavier Ubach i Joan Escala-. També va continuar tirant
endavant diversos projectes comunicatius, tant pel que fa al periodisme
radiofònic (amb la seva participació a Ràdio Capelló, l’any 1948) com sobretot esportiu, en qualitat de director del
“Guión Deportivo”, un setmanari de projecció comarcal que aparegué l’any 1950 i
que contenia una secció d’entrevistes realitzades per ell i que comptaven amb la
caricatura de l’entrevistat feta per Costa Solé). També lligat a aquest món,
durant anys va organitzar travesses de futbol local “pro Temple Parroquial” que
van despertar molta expectació entre els convilatans. A la mort del seu pare,
però, l’any 1951, la companyia elèctrica on treballava li proposà
d’incorporar-s’hi i per això i juntament amb la seva dona s’establí a la
capital del Bages on pujà els tres fills i on visqué fins a aquest 2007.

Sempre càmera en mà

La
passió per la fotografia li va venir d’un oncle, que era fotògraf a Igualada i
que va vendre-li una càmera amb la qual agafà l’afició de capturar les imatges
del seu entorn. També durant la guerra i en ocasió de cada fet que considerava històricament
singular. Amb les imatges preses va
arribar a editar col·leccions de postals de Capellades, al darrera de totes les
fotografies que feia hi inscrivia el fet i la data del retrat i així, i a base
de molts anys de compromís periodístic va acabar donant forma a un immens arxiu
fotogràfic que en el seu moment i per a la seva salvaguarda, va cedir en
donació per a l’Arxiu Històric Municipal de Capellades. També en el seu moment va
fer diverses donacions de material recopilat al Museu d’Història de Catalunya.

Fent país

Al
poc temps d’arribar a la capital del Bages va començar a col·laborar a la
revista manresana “Oliana”, a la “Gazeta de Manresa” i al diari “Manresa”, i de
seguida es convertí en fotògraf oficial de premsa que prenia imatges de tots
els esdeveniments públics i socials del moment. També treballà al cinema
Olímpia i també esdevingué secretari de la Federació Catalana de Futbol des de
l’oficina de Manresa. Igualment es convertí en corresponsal del “Diari de
Barcelona” i als anys 60 col·laborà gràficament per a l’agència de notícies “Europa
Press”, sobretot en temes esportius. En els primers temps de la televisió va
publicar també moltes fotografies per a noticiaris, i tot plegat sense deixar
la seva tasca professional a la companyia elèctrica.

Estampes, taules i cadires

Aquesta
breu ressenya de la vida de l’Antoni Quintana es titula Onzena estampa en honor de les nou estampes que als anys 60 va
elaborar ell mateix des de Manresa sobre temes monogràfics capelladins i que
cada any per Nadal enviava, en edició limitada, a cinquanta amics de
Capellades. I també és posterior a la desena estampa que l’any 1995, l’Antoni
Pons i jo mateix vam elaborar a partir de la seva trajectòria humana i vam
regalar-li en ocasió del seu 75è aniversari. A finals dels 60, a més, i en
ocasió de la imminent posada en funcionament del centre d’ensenyament secundari
a Capellades va fer les gestions oportunes perquè els Hermanos de la Salle de
Manresa cedissin taules i cadires sobreres que feien falta al seu poble, de
manera que l’any 1968 es carregaren en un camió i s’enviaren a Capellades.
Quatre anys després l’Antoni Quintana es convertí en un actiu col·laborador
gràfic i informatiu per a l’edició de la “Història de Capellades”, elaborada per
Esteve Busquets Molas i publicada l’any 1972.

Lleva del Biberó-41

L’any
1982, i una vegada jubilat, va col·laborar en l’entitat “Justícia i Pau”, i des
d’allí i juntament amb el Josep Oliveras, un amic capelladí, van tenir la
pensada de fer una crida a tots els nascuts l’any 1920 que havien combatut a la
guerra formant part de la lleva més jove. Resultat? A la primera trobada s’hi
van aplegar més de 600 i la xifra no va parar de créixer. Com a màxim
responsable d’aquesta lloable iniciativa, l’Antoni Quintana fou nomenat president
de la Lleva del Biberó-41 i exercí el càrrec des de 1982 fins a la seva mort.
L’entitat (amb seu al número 34 del carrer de sant Francesc de Capellades) ha
organitzat multitud d’actes arreu del territori i, sota l’empenta incansable
del seu president, des de fa més de mig segle treballa per a la Memòria
Històrica d’una manera tan constant que l’any 1999 li fou concedida la Creu de
Sant Jordi de la Generalitat. Cada 25 de juliol, a més, els supervivents
d’aquesta lleva de l’Exèrcit Popular es troben a la cota 705 de la Serra de
Pàndols on, en record dels combats sagnants que s’hi produïren al final de la guerra,
erigiren un monument a la Pau. Durant la seva presidència l’Antoni Quintana va
tirar endavant diferents publicacions relacionades amb la Lleva del Biberó-41
(que l’any 1995 comptava amb 3326 socis d’arreu del país) i va aparèixer en
diferents mitjans informatius d’abast nacional per donar compte dels fets
esdevinguts durant la guerra. També en aquest sentit, una part de la seva
documentació com a soldat es troba al Museu de la Batalla de l’Ebre situat a
Gandesa.

Un esperit inquiet

A
finals dels 80 l’Antoni Quintana va començar a col·laborar a la revista local “La
Miranda de Capellades” on durant molts anys va signar la pàgina “Històriques”,
que repassava fets pretèrits esdevinguts amb la il·lustració de fotografies
pròpies de fets realment singulars. També va col.laborar en altres mitjans
d’arreu del país i va reprendre el costum d’enviar nadales a diverses cases de
Capellades acompanyades sempre d’una foto històrica del poble.

Reconeixements merescudíssims

L’any
1995 i en ocasió del seu 75è aniversari va rebre un sentit homenatge a Casa Bas
(Capellades) organitzat per l’ajuntament local i envoltat per tota la família i
pels nombrosos amics que va anar fent durant anys. També aquell any va celebrar
les Noces d’or amb la seva esposa Susanna i va formar part de la comissió
organitzadora dels actes de celebració del també 75è aniversari del Club de
Futbol Capellades. Cinc anys després, el 5 de juny de 2000, va ser nomenat Fill
Predilecte de Capellades i Fill Adoptiu de Manresa i va fer el pregó de la
Festa Major capelladina. Així mateix, l’any 2004 va ser objecte de dos
reconeixements més. D’una banda per part de l’Associació Cultural La Miranda i
de l’altra per part de La Lliga, que va
organitzar un sopar en honor seu. Dos anys més tard, el 2006, va inaugurar una
exposició fotogràfica a Capellades sota el nom “Recordar”.

Energia constant fins al darrer
moment

Investigador
incansable i home d’un activisme social fora mida, l’Antoni Quintana i Torres,
de somriure constant, entusiasme desbordant i càlida mirada, va demostrar fins
al darrer moment una energia vital i una serenor envejables. Conscient que li
arribava el torn de deixar la vida va traspassar a temps el càrrec de president
de la Lleva del Biberó-41, va fer arribar als amics la nadala de cada any i va confessar
que li sabia greu no poder enllestir tots els projectes pendents. El que no
sabia, però, és que no ha marxat del tot, perquè els homes com ell no moren
mai. I la feina feta, l’estimació escampada i el mestratge com a estudiós i
periodista, continuaran sempre ben presents.

Joan
Pinyol,

29
de desembre de 2007

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!