Joan Pinyol

Des de la terra del paper

15 d'abril de 2007
Sense categoria
0 comentaris

D’amics que no es veuen

Contra el que creuen molts, els amics invisibles no
són només aquells que a vegades et compren un regalet en una botiga
especialitzada en objectes fets en països amb la mà d’obra més barata del
planeta i els emboliquen i te’ls fan arribar igual que si et diguessin
"té, em va tocar el teu nom en el sorteig i alguna cosa t’havia de fer…".
No. Vols saber què són de debò? Doncs llegeix la resta de l’article…

Tampoc no són els que s’han
tret del damunt un compromís en plena febre consumista, als quals encara els
has d’agrair un detall que potser no haurien tingut mai amb tu si no fos per la
joguesca. Hi ha amics i amigues que durant la resta de l’any tampoc no es veuen,
i que són molt millors. Per exemple els que sempre tiren la cadena dels wàters
públics perquè quan hi entris tu, el puguis usar sense fàstics. Com ara els que
troben una carta al terra de l’entrada de la casa i la col·loquen dins la teva bústia perquè no
la perdis. Per exemple els que, quan senten que entres al bloc de pisos,
t’esperen a la porta de l’ascensor i no fugen egoistament i en solitari cap
amunt. Com ara el que veu una pedra gran enmig de la carretera i atura el seu
cotxe per retirar-la de seguida. Per exemple el que cull un paper de terra
sense que li hagi manat ningú. Com ara el que et truca per avisar-te que t’has
deixat encesos els llums del cotxe. Per exemple el que s’esforça en indicar-te
al detall una direcció concreta quan l’hi preguntes enmig d’una població que
desconeixes. Com ara el que no et coneix de res, però es commou si et veu els
ulls plorosos i s’alegra quan sap que la causa de les llàgrimes ha estat un
badall. Per exemple el que atura el seu cotxe per oferir-te ajuda si et veu
aturat en un marge de la carretera tot reüllant el motor del vehicle. Com ara
el que recull els excrements del seu gos per fer-te el camí més fàcil. Per exemple el que s’aixeca del seu seient
quan entres tu que tens els ossos cansats de tant córrer món.
Com ara
els que van a passar el dia al bosc i no llencen les deixalles d’un àpat en
qualsevol marge. Ni tampoc el
matalàs ple de les seves vergonyes, ni la runa dels seus canvis d’imatge, ni la
rentadora que ja no s’atreveix a fer desaparèixer les seves brutícies.
I
per exemple els que, tot i poder-ho fer, no furguen en la teva vida privada,
entre altres raons perquè ells són els primers que entenen que no n’han de fer
res. Com ara aquests i tants i tants
d’altres que també són invisibles i que, des dels seus mons fan més agradable
el teu món.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!