Joan Pinyol

Segurament deu ser que escric per escriure i que no disposo de
la infomació suficient per encarar aquesta qüestió amb les garanties
necessàries, però ni abans de setmana setmana santa ni tampoc després, no crec
pas que arribi a entendre com es fan les previsions per als centres educatius al
nostre país. I és que ara que ens trobem a les portes d?una època de
preinscripcions de cara al curs 07-08, i que molts pares i mares comencen a
moure fitxa per informar-se de les condicions de molts centres, trobo que és un
moment ben oportú per airejar segons quins neguits (…)

El primer és l?amenaça que plana des de fa uns anys damunt dels
centres públics de la Generalitat per una qüestió de sobreocupació, que resulta
?segons el meu parer- d?una molt pèssima previsió. Vaja, que en poblacions on es
preveia des de fa temps un increment substancial de la població, com a
conseqüència de la creixent immigració, del desplaçament de masses de persones
atretes per qüestions laborals i per aquesta mena de bogeria de la construcció
?que sembla imparable- resulta que els edificis educatius construïts no fa ni
deu anys, s?estan quedant allò que es diu ben petits i mentre el Departament
d?Educació no s?acaba de decidir a contruir-ne de nous, el perill evident és que
acabint sent insostenibles des del punt de vista educatiu i de formació de les
persones.

Posem primer un exemple del Maresme. L?institut que Llavaneres
va estrenar el curs passat ara ja s?està quedant petit. Sí, després dels deu
anys durant els quals aquella població va haver d?esperar el nou edifici perquè
en substituís un altre de 1976 que havia quedat obsolet, ara a les aules de què
disposa el nou ja gairebé no hi pot entrar cap alumne més. A primer d?ESO per
exemple estan matriculats 121 alumnes, un més del que permeten les ràtios per
classe. Però això no és el pitjor. A banda del fet que quan es va estrenar
l?edifici durant uns mesos no va poder disposar ni de telèfon, ni de fax, ni
d?internet i que unes fortes pluges el van inundar en diverses ocasions, les
previsions de cara als cursos vinents no conviden pas a la tranquil·litat. Ja
que el centre té cabuda per 120 alumnes a Primer d?ESO (30 alumnes per aula que
és el màxim permès) i a hores d?ara, en els centres de primària adscrits a
l?institut (o sigui en els que deriven alumnat cap a aquell centre de
secundària) hi ha 129 alumnes cursant sisè de primària. Si a això li afegim la
previsió d?alumnes que repetiran 1r. d?ESO, que a Llavaneres acostuma a ser d?un
10 % i que l?any que ve una nova escola també farà desembarcar alumnes al primer
nivell de secundària, la xifra total provocarà una sobreocupació de les aules,
amb tots els perjudicis educatius que això comportarà.

Doncs bé. No es tracta pas d?un fenomen aïllat sinó
generalitzat en tot el territori i que també afecta l?Anoia. A l?IES GUINOVARDA
de Piera mateix, i ho sé de bona tinta, la situació no és tan extrema però va
pel camí. I si a l?augment de la població i a la dispersió dels nuclis habitats
li afegim el cada més greu problema de transport públic i insuficient intern,
gens resolt per les administracions afectades, la previsió de futur, en el
millor dels casos, és només incerta. Però fa de molt mal imaginar. Perquè
l?institut també s?està quedant petit, perquè les ràtios elevades a les classes
no contribueixen gens a la millora dels resultats acadèmics de l?alumnat, perquè
l?oferta de prestacions acadèmiques per part d?escoles no públiques pesa cada
vegada més i perquè és una veritable llàstima que en el seu moment no
s?haguessin previst uns augments de població que ara condicionen molt la
realitat del sud de la comarca. Perquè també se sap que l?IES MOLI DE LA VILA de
Capellades igualment ha arribat al seu sostre físic, que s?està plantejant la
ubicació d?un nou centre de secundària proper que contribueixi a facilitar les
coses i perquè tot plegat fa l?efecte que és conseqüència d?una certa
improvització que, en matèria educativa, no és mai aconsellable.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!