Joan Pinyol
Des de la terra del paper
Des d’un poble petit (de mires)
Capellades (a l’Anoia) és un tros de món tan minúscul (2,9 quilòmetres quadrats de terme) que els nous projectes municipals s’hi han d’encabir amb calçador.
Després d’una bona colla d’anys de tenir una sola sala de biblioteca municipal (d’aquelles comprades antigament a La Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros), un dia els diferents polítics municipals es van il·luminar amb la possibilitat de construir-ne una de nova, perquè donés millor servei als ja més de cinc mil habitants censats que té el municipi (d’insensats també n’hi ha algun). I primer el govern de CIU amb majoria absoluta i després el d’ERC-PSC van fixar-se en l’antic edifici del Casal Català, un immoble tancat i malmès just davant de l’església del poble i damunt un dels pocs safarejos històrics que es conserven. Però com que a CIU la Diputació no li va aprovar el projecte per qüestions de manca d’espai suficient -és tan estret que cal situar diverses plantes-, al final els convergents van proposar instal·lar en aquell espai una oficina d’atenció al ciutadà però van sortir del govern. I quan van arribar al poder ERC-PSC van presentar un nou projecte al mateix lloc per a la nova biblioteca i aleshores la Diputació els va subvencionar la idea.
Aleshores, i com que el contacte que tenia amb ERC era directe, jo mateix vaig provar de proposar als meus governants locals el canvi d’ubicació de la nova biblioteca per una qüestió d’espai. I vaig insistir, de paraula i per escrit -a través d’una de les columnes d’opinió que cada setmana omplo a la premsa de la comarca- que per una vegada que es feia era una llàstima que hagués de ser tan petita i vaig proposar l’alternativa de l’edifici de l’antic escorxador municipal (molt més ampli i que cau a trossos des de fa anys, tot i els grups musicals que hi assagen sovint). Resposta? "L’escorxador és massa lluny!" (per molt que es trobi a tres carrers curts del centre…)
Però el culebrot encara no acaba aquí.
Una vegada enderrocat l’edifici i obert un espai que descongestiona molt el centre neuràlgic de la vila, CIU des de l’oposició ha proposat que es deixi l’espai com a petit pulmó verd de la població i que s’aturi el projecte fins després de les eleccions. I ha presentat al registre municipal 851 signatures a favor d’aquesta idea i ha fet convocar un ple per debatre la qüestió. I ha obtingut una resposta categòrica per part de l’alcalde : Les obres de la nova biblioteca no s’aturaran, entre altres raons perquè des de fa anys s’han complert tots els tràmits legals i no hi ha motiu per fer-ho ara.
Conclusions per part meva!
L’oposició s’ha equivocat de moment per a la seva demanda i fa l’efecte que tot plegat obeeix a cert oportunisme electoral i l’equip de govern s’ha equivocat d’emplaçament per a la futura biblioteca capelladina. Si observeu la imatge virtual amb què ara s’ha anunciat als mitjans que es reprenen les obres, el coll d’ampolla que torna a provocar en el carrer per on els cotxes baixen a la plaça és considerable i l’edifici per força ha de ser alt i estret. O sigui que hi caldran diversos treballadors a cada planta, entre altres condicionants que no es tindrien en altres ubicacions de forma horitzontal, com ara l’escorxador.
Una abraçada des d’un poble, petit, petit, petit…sobretot de mires.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No se si aconseguirem aturar la obra pero pensa que farém tot el posible per fer entenedor el nostre projecta a l’ecortxador. Espero que ho puguis veura. Molt maco el blog. El visitaré mes sovint. Ara ja figuras als meus "favoritos"