Joan Pinyol
Des de la terra del paper
Gràcies als militars!
No l’oblidaré mai. Mai se
m’esborrarà de la memòria el capità que un dia em va venir a trobar en un dels
punts més alts del terme d’Arbolí, al Tarragonès, en plenes maniobres militars,
quan un servidor estava segrestat durant un any pel Ministerio de Defensa (o sigui feia la mili) i es moria de fred i
de fàstic dalt d’aquelles muntanyes.
Ens trobàvem al campament Los
Castillejos i, després d’haver passat la nit a terra, dins una barraca mig
esfondrada i entre unes quantes desenes de reclutes que havíem de llevar-nos i
vigilar el nostre hotelet particular en torns de dues hores seguides fins que
es fes de dia, el capità em va venir a trobar mentre jo reptava com una
sargantana feliç per tal que no em veiés l’enemic (que sota la mateixa
bandereta al braç feia el mateix quatre terrossos més enllà) i em va preguntar
quina carrera havia estudiat. I quan li vaig dir Filologia Catalana va deixar
anar un "¿catalana?, ¡todos los catalanes son unos terroristas!" i es
va quedar tan ample sota les seves tres estrelles. Tan ample que de res va
servir que li etzibés un "¡hombre, no todos!" ja que aleshores ell em
va propinar encara amb més energia "¡todos, Pinyol, todos!", amb un
to i una mala llet que tampoc no oblidaré mai. Ni a ell ni totes les maniobres
absurdes, passades de moda i inútils que vam fer allí. Sobretot pel que van
tenir de bel·licistes, d’inútils i
de violentes.
Doncs bé. Segons es va saber en el seu moment, el Ministerio de Defensa encara continua faltant al respecte de
moltes coses. Fa tres anys va acordar amb la Generalitat de Catalunya el traspàs
d’aquell antic campament militar per un import de tres malaguanyats milions
d’euros. I el govern català va condicionar el pagament d’aquesta quantitat a
canvi que es retirés la munició militar acumulada durant quaranta anys
d’exercicis castrences a la zona. O dit d’una altra manera, després que, a
través d’unes muntanyes que sempre han tingut un alt interès ecològic, durant
quatre dècades es llancessin tota mena de projectils. Així, i per dur a terme
el que s’ha batejat com la descontaminació i desafectació de la zona, el
Ministerio va contractar dues empreses perquè trobessin, retiressin i
desactivessin tota mena de projectils que es troben a més d’un metre sota terra
en un espai de 44 hectàrees. Però el que no van explicar els responsables
militars que van signar l’acord és que després d’aquests dos anys d’una de les
recerques menys gracioses de la història de la investigació, entregarien el
campament sense netejar les 16 hectàrees corresponents a l’antic camp de tir,
un dels espais més plens de restes d’artefactes usats durant les pràctiques
militars d’ineptes militars com ara jo, que sempre tenia el costum de deixar
intacta la meva diana i d’impactar en les dels costats. O sigui, que tants anys
de moviments de tropes entre els municipis de l’Arbolí, Alforja, la Febró i
Vilaplana (a la comarca del Baix Camp) al capdavall no hauran servit ni tan
sols per netejar una zona que ha de formar part del parc natural de les
muntanyes de Prades. Trist, pacíficament molt trist.
I és que si ja és prou dolent el
record que molts vam deixar en aquell lloc, aquesta mena de detalls serveixen
per reafirmar el fet militar que més admirava Pere Calders: El desarmament i la
desmobilització de tropes, això sí, sempre abans de qualsevol guerra o
ostentació militar.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bueno acabo de rebre el teu mail, i bueno me pasat a mirarme el teu blog, xD
Doncs res volia comentar i que millor que la teva fotu de la mili, xD
L’altre dia et vaig veure pero clar com que ya soc ex-alumne doncs ya no ens fas cas, jajaja
Bueno un dia d’aquets ya et nire a veure perque em donis el meu mes que merescut titul de secundaria, jajaja
Atentament.
Albert Pino