Joan Pinyol

Sense voler has trepitjat mai un cargol? i t’ha sabut greu? Si les respostes
són afirmatives, agafa-t’ho bé, que vol dir que ets humà. Has acompanyat mai amb
aplaudiments entusiastes la mort d’un brau al mig d’una plaça embolicada de
banderes espanyoles? Sí? Aleshores, fes-t’ho mirar, que tot fa l’efecte que ets
un inhumà molt més bèstia que el brau. Si avui barrejo banyes no és perquè si.

Fa uns mesos, tres representants de les cases regionals situades a
Catalunya van fer públic un manifest en què refusaven determinades decisions
polítiques catalanes que han batejat com a "planteamientos excluyentes" i en
què, entre altres raonaments, afirmaven rotundament que si Catalunya està
actualment molt avançada és perquè s’hi ha invertit molt diner procedent
d’Espanya i que una de les raons del seu enriquiment cal buscar-la en la vinguda
massiva d’immigrants als anys 50. Apa vinga! Sense desmerèixer en cap moment
l’aportació que han fet totes les persones que en algun moment de la història
s’han instal·lat al meu país i fent cas de la doctora Garriga, una de les
millors professionals sanitàries de Catalunya que entre incomptables patologies,
també li toca d’evitar que s’alteri excessivament el meu sistema nerviós, miraré
de prendre’m amb tota la calma possible segons quines afirmacions. Per això,
únicament faré al·lusió a un altre tema que també conté aquell manifest. Em
refereixo a la defensa de les curses de braus i a la crítica directa a alguns
partits polítics catalans -sobretot ERC- que estan al govern municipal barceloní
i que, en defensa dels drets dels animals, s’hi han mostrat contraris des de
sempre. Així, i després de criticar entre d’altres la campanya que ha engegat
Jordi Portabella, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, es va arribar a
comparar el salvatge i imperdonable sacrifici públic d’un brau en una plaça
envoltada de sàdics amb la mort d’un cargol cuit a la llauna, tot dient que
"también es un animal con cuernos y también sufre". (aquí necessito respirar a
fons). Tants segles de l’anomenada evolució de l’espècie humana, no han pogut
servir per no confondre les coses? És clar que els cargols també moren!, i els
xais a l’escorxador!, i els mosquits entre les mans de l’estiu!, i els microbis
quan ens apliquem una vacuna!, i les bledes quan són arrencades de la mare
terra!, i les ungles dels peus, després de no haver complert cap funció a la
vida!, i els pèls de la barba i de les cames més fines!… però ¿hi ha algú
capaç de convertir aquestes morts en patètiques cerimònies macabres al servei
d’una sang gratuïta que no és capaç de tacar les consciències dels qui en fan
negoci, més que res perquè no en tenen? O és que algú s’imagina sacrificar un
cargol lentament i públicament a base d’anar-li clavant escuradents en el seu
baix ventre?

Una de les raons que em porta a no voler saber res de la Constitució Europea és que, tal com m’ho han
subratllat recentment uns bons amics mexicans, en el seu moment i gràcies a la
pressió d’alguns eurodiputats espanyols es va aconseguir que Europa autoritzés
les curses de braus sota l’empara d’una tradició. Gairebé la més bèstia del
segle XXI.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!