Joan Pinyol

Una temporadeta de repòs, com la que s’apropa amb un rerefons religiós, et permet recarregar bateries en mil i un sentits. Unes setmanes de desconnexió de tot allò que t’estressa, et permet carregar tant les piles que al final una mica més i enyores l’estrès. I la perspectiva d’uns anys et pot fer somriure a partir del que en el seu moment et semblava la fi del teu món. Sí. En els trencaments de relació aliens a la pròpia voluntat, per exemple, no hi ha res com gaudir de la perspectiva del temps per adonar-te que res no és tan important com estar bé amb la teva parella. I sempre he defensat que l’única parella realment efectiva i possible és la que formes tu amb tu mateix. Si es trenca, per falta de comunicació interna, o sigui, si un no està bé amb si mateix, no hi ha res que pugui anar a l’hora. Temps al temps, doncs, que tot ho cura. O no?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!