Joan Pinyol

Jordi Solé Camardons, com a editor va explicar les circumstàncies que havien portat a què finalment Voliana edités aquest llibre i les raons que van portar a la magnífica portada amb la imatge d’un tram de la Via Catalana per la Independència prop d’Arenys, on fa un temps va començar el procés que ens està conduint a la Independència. Una imatge amb gent de mitjana edat que ja fa anys que lluiten per la llibertat però amb el contrapunt del dibuix de la jove Laia Albert, reneboda d’Esteve Albert, autor de La Memòria… que hem editat a Voliana Edicions.

Es tracta d’un recull que inclou visions molt diferents, com diversa és la realitat catalana. Des d’un parell de contes que se centren en la realitat sociolingüística o psicosociolingüística, a d’altres que són metàfores polítiques o psicològiques, alguns reivindiquen el missatge poètic o les cançons que desperten la consciència, d’altres tendeixen a la ironia, a la paradoxa o a l’erotisme. Alguns se centren en la crítica al botxí i altres en l’autocrítica de l’esclau. Alguns miren al passat, d’altres el present i alguns al futur lliure o a tots tres segments del temps. Fins i tot hi ha algun conte pessimista al costat d’una majoria més optimista. La majoria apunten cap a l’autoestima ja sigui destacant l’autoelogi o subratllant-ne les mancances que cal superar. Però tots són contes a la vora de la Independència, molt a la vora.

Pep Elias, autor del llibre de ciència-ficció Olor de gas i que en aquest llibre signa l’escrit “Quan tot estava per fer”, va mostrar el seu desig que la Independència no només sigui possible en llibres de ficció i passi a ser un tema destacat en els llibres d’història.

Joan Pinyol, autor del conte “Trenta-tres estrelles” va remarcar que la iniciativa del llibre no té res d’oportunista si tenim en compte el context que vivim darrerament perquè els contes estan basats en desitjos reals que han anat calant des de l’adolescència de molts dels altres autors del recull, quan ja clamàvem per la independència. Ara que el desig s’ha estès continua a nivell particular més viu que mai de manera que, a la proposta literària de fer un conte sobre la independència s’hi ha afegit de manera directa i gairebé natural, com la vida sota la submissió d’un Estat Espanyol que ens ofega.