Joan Pinyol

Des de la terra del paper

2 d'agost de 2013
Sense categoria
1 comentari

En Mariano retalla i enganxa (article a “El 3 de vuit”)

(ARTICLE QUE PUBLICO AVUI DIVENDRES 2 D’AGOST DINS LA MEVA SECCIÓ D’OPINIÓ “AMB REGUST DE CATÀNIA” A “EL 3 DE VUIT”, SETMANARI DEL PENEDÈS).

La notícia va descarrilar a gran velocitat de les nostres consciències i ens va estampar contra el mur de la incomprensió. I va començar a créixer la xifra de les víctimes mortals, entre periodistes que improvisaven en directe, fonts informatives que perseguien exclusives que creixien com l’escuma i es desinflaven a la boca com un bunyol de vent mastegat. I les primeres imatges. Ferralla, vagons en una tràgica zeta, cossos estirats a terra que es bellugaven, d’altres que jeien per sempre coberts per trossos de roba dissimulatoris i un home de cabell blanc i de cognom Garzón assegut en un banc al marge de tot però implicadíssim en tot. De seguida es va saber que era el maquinista i que havia reconegut un letal excés de velocitat… Cent noranta per hora en un tram que no permetia passar dels vuitanta. Més imatges. Supervivents amb el rostre ensangonat que parlaven d’una explosió, un vagó fora de la cobertura fèrria que evidenciava que l’impacte havia estat molt brusc i veïns de la zona que oferien el seu relat particular dels fets. Consternació, dolor, sofriment per tots els morts, els ferits i les famílies d’uns i altres. I aquell ai al cor que et fa recordar les vegades que has agafat un tren d’alta velocitat i has fregat riscos també alts. La nit va anar caient vora Santiago de Compostel•la en la vigília del Dia de la Pàtria gallega i vam ser molts els que vam voler estar informats de tot el que havia passat, perquè era una manera d’estar-hi a prop, de posar-nos en la pell de tots els que ajudaven a posar ordre i lògica en aquella desfeta damunt les vies. L’endemà, quan ens vam llevar es va complir un mal auguri i la xifra de 35 víctimes s’havia doblat i va continuar creixent. I de seguida van fer la volta al planeta les imatges d’una càmera de seguretat en què la desgràcia es podia reveure alentida cent mil vegades. El tren entra al revolt com un esperitat, els vagons surten de la via, n’hi ha un que s’enlaira per damunt el talús en teoria protector i els altres es fonen en una croqueta de ferralla que destrossa els ànims. I tot al costat d’una inscripció damunt el ciment : “Fora l’AVE de Galícia”. I per uns moments t’adones que tanta nova tecnologia, tant cicatritzar la pell de brau amb ferrocarrils d’alta gamma, tant gravar la centralitat madrilenya d’un Estat capaç de donar la majoria absoluta al PP de les classes adinerades i tant deixar de banda la xarxa de rodalies que és la que usen les classes treballadores, pot acabar igual que un tren de joguina a les mans d’un nen que no té miraments a l’hora de prémer el botó d’acceleració del comanament a distància. Però amb un escabrós llistat de víctimes mortals i de famílies destrossades de per vida.
I mentre es col•loca el maquinista a la diana de totes les ires i mentre televisions sensacionalistes, morboses i impresentables com Telecinco enfoquen les imatges més crues amb tota nitidesa i pretenen treure’n rèdit d’audiència, el cap de govern espanyol emet un comunicat oficial de condolència que acaba amb aquestes paraules “Quiero transmitirle mi más sentido pésame por la pérdida de vidas humanas y cuantiosos daños materiales que ha traído el terremoto que ha tenido lugar esta madrugada en Gansu. Deseo, en particular, transmitir mis sinceras condolencias a los familiares de los fallecidos”. Fins i tot un nen de P3 se’l miraria estranyat. Tragèdia vora l’estació de Santiago de Compostel•la i un santiaguès com Mariano Rajoy lamenta les morts provocades per un terratrèmol que fa dos dies havia sacsejat una zona de la Xina. Al dolor per la desgràcia s’afegeix la indignació d’estar lligats a un govern ple d’ineptes que practiquen el retalla i enganxa amb presses i sense miraments en moments delicadíssims,  que fa uns mesos va enviar a Mèxic el condol per la mort de l’escriptor Carlos Fuentes afegint que era pare de l’Artur Mas i un altre per les víctimes d’un tornado a Oklahoma al qual la Moncloa es va referir com un atemptat. Marxem ja!

  1. De la mateixa manera que per l’onze de setembre esta previst fer una cadena humana, els blogs també ens estem preparant per enllaçar-nos

    ens agradaria que us afegíssiu al projecte i si  podeu fer-ne  difusió

    animeu-vos !!
    blog via cap a la independecia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!