Microliteratura pinyoliana o com glopejar amb desmesurat atreviment (1) Grandeses

Gràcies a l’Editorial Petròpolis (www.petropolis.cat), que comana l’incansable Jaume Llambrich, el meu darrer llibre, el recull de microcontes de nom GLOPS, es pot llegir a la xarxa de manera totalment gratuïta, es pot descarregar en PDF per fer-ne les còpies que es vulgui i també es pot sol·licitar en format paper de manera que en pocs dies arriba per correu a la casa de la persona interessada. (aquí no hi ha intermediaris que passin a cobrar cànons de propietat aliena)

A més es presenta cada dia a totes hores. Només cal triar-les i obrir la presentació on line que també trobareu al web de Petròpolis.

I ara el pesseter de torn dirà, què hi guanyo? Molt senzill, LECTORS! gent que des de qualsevol racó del nostre univers particular pot accedir als meus minitextos.

Tant els que han assistit a algun dels tallers que he impartit dedicats al gènere de la microliteratura (Es Mercadal, a Menorca, Centre Cívic de Fàtima a Igualada o a la Biblioteca de Sallent…) o a alguna de les moltíssimes xerrades que he dut a terme per donar a conèixer l’art de dir molt en poques paraules (teatre de Mediona, IES Pere Vives Vich d’Igualada, Escola Pia de Sabadell, Teatre Jardí de la Pobla de Claramunt, Biblioteca Municipal de Capellades, Centre Penitenciari de Lledoners, Biblioteca Central d’Igualada, Biblioteca Rayuela de Santiago Temple -Córdoba, Argentina-, Europa International School de Sant Cugat del Vallès, Biblioteca Joan Oliva de Vilanova i la Geltrú, IES Guinovarda de Piera o l’ Escola IPSI (Institució Pedagògica Sant Isidor) de Barcelona. I també els que han llegit algun dels articles que he publicat en relació al microconte (a la revista VINSEUM de Vilafranca del Penedès o a la revista Quadern de Sabadell)

A més, i després de publicar dos reculls anteriors dedicats al gènere : Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna (2001) i Micromèxics (2007), que aparegueren al País Valencià i que costen de déu i ajuda de trobar, que Petròpolis posi a l’abast Glops a través del seu web, també és un gran què, al qual m’hi sumaré. Com? Facilitant-vos també els meus textos a través del blog.

-T’has venut l’enteniment! -va deixar anar de nou el pesseter de torn.

– No pas! -vaig replicar-li de seguida- Guanyo lectors i també la possibilitat que em facin arribar el que els sembla cadascun dels microcontes que ara vénen…

El primer dels Glops es titula Grandeses, el dedico al meu fill Bernat  i el trobareu si continueu llegint…

1. GRANDESES

En un racó de bosc d’un país diminut vaig trobar una petitíssima fulla d’arbre i vaig voler cedir-la al Museu de la Miniatura de la capital més petita del món.

Una vegada dins, vaig seguir les breus explicacions que ens regalava en poc temps un guia de curta edat i, després de la fugaç visita, el vaig distreure un momentet per comunicar-li la meva intenció. Però ja no vaig ser-hi era a temps. Pel camí havia perdut la petita fulla. No pas al minibús que m’havia portat -perquè en entrar al Museu encara la duia al mig del palmell de la mà-, però sí una vegada dins, en algun raconet d’aquelles modestes instal•lacions.

Mentre em disculpava breument, vaig notar un pessic al turmell. El conductor d’un dels trenets que s’exposaven havia abandonat feia escassos segons la maqueta per retornar-me l’obstacle que impedia el pas al seu comboi.

Després d’agrair-li el gest, vaig regalar-li la fulla perquè li fes de para-llum i, abans de córrer cap a les estretes vies, m’ho va agrair amb un petó en un dit del peu. Tot i que era petit de mida, l’homenet tenia un cor molt gran.

Joan Pinyol
(Glops, Ed. Petròpolis, 2009)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *