Rock&cat
Dilluns vam veure el Rock&Cat d?en Jorde Roigé. Ens va agradar. Un retrat del que va ser el rock català i una evidència del que no va poder ser. La pel·licula deixa clar que aquest moviment musical de finals dels vuitanta, el que va omplir el Sant Jordi, va ser gran qualitativa i quantitativament, que els Sopa, els Sau, els Pets i els Sangtraït eren musics de primera que s?hi deixaven la pell, que sabien el que feien i per això el públic els hi reconeixia, clar.
I el que no va poder ser que també queda clar a la pel·lícula, no va ser culpa ni dels músics ni de la Generalitat ni del diari El Pais, per mi va ser culpa dels empresaris. Dels que no vam ser capaços abans de dotar al nostre país d?una indústria cultural forta de debó, que acollís, que impulsés, que estimés, que innovés… I quan dic forta parlo de més de 100 milions d?euros que al final no hi ha cap indústria cultural a Europa entre les cent primeres que facturi menys que això.
I dues coses més: Com una película tant important la feien al 33 i no a TV3? Com vaig ser tant sectari i no vaig anar al cinema a veure-la per felicitar seguidament al seu director?