Uriel Bertran
Si volem, podem!
Lliberat i poesia: Finlàndia
El 30 de juny de 1910 la Duma de Rússia va aprovar la Llei que suprimia de facto l’autonomia finlandesa. Aquesta Llei disposava que en l’esdevenidor es sotmetrien al Parlament rus tots els projectes legislatius aprovats per la Dieta finlandesa.
Nombrosos membres de diversos parlaments d’Europa enviaren a la Duma russa missatges de protesta contra aquesta imposició. Mentre, a Carèlia començava la persecució contra la llengua finesa; s’hi fundaven escoles primàries russes i es posaven en joc tota classe de mitjans per a fer-hi assistir infants finlandesos.
En aquest context una bella poesia patriòtica del poeta Hjalmar Procopé (1868-1927), una de les personalitats més il·lustres de les lletres finlandeses, fou considerada delictiva. Fa així:
“Que el glavi ens fereixi!
Hem fet el nostre determini: estem decidits a viure, encara que l’Àsia amb tots els seus Urals ens vulgui ofegar i matar.
No esperem pas una primavera daurada, ni granges i graners replens;
esperem anys de lluita i d’adversitat, l’època dels Huns devastadors.
Però recordeu-vos-en a temps, oh gent de la força brutal!, dels vostres crims, que haureu d’expiar un dia o altre.
La Finlàndia no es resignarà pas per una eternitat a brillar, pedra preciosa, en la corona d’un estranger.”
Finlàndia es va proclamar independent el 6 de desembre de 1917. Avui, té poc més de cinc milions d’habitants i és el país on va néixer l’empresa Nokia, líder mundial en la fabricació de telèfons mòbils.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!