Entre el Túria i el Ridaura

La foto que podeu vore és del pas del carril bici que va des de Sant Feliu de Guíxols a Girona, per l’estació de Santa Cristina d’Aro, seguint el camí del tren de via estreta que unia les dues ciutats. És un camí molt utilitzat, tant per ciclistes, com per corredors, gent que va simplement a caminar, o excursions a cavall. Com es pot observar a la foto, no està ni asfaltat, ni pintat de verd, cosa que per caminar o córrer és molt millor, ja que no se carreguen tant els peus. El recorregut segueix l’antiga via del tren i només va al costat de la carretera en el tram abans d’arribar a la ciutat de Llagostera.
Ara comparem amb aquestes coses verdes que han aparegut últimament a la nostra comarca: pintades de verd (que maco!), asfaltades (així duren més, no?, ara ja no són tan aptes per córrer o caminar), al costat d’autovies (respirant l’aire pur dels camions i cotxes). L’únic que se sembla a una via verda és el tram de l’antiga via del tren de la RENFE des de Llíria a Benaguasil, o el camí que va a Sant Vicent. I clar pintadetes de verd, que queda més ecològic, però asfaltades.
Ens volen prendre el pèl, jo he vist unes quantes vies verdes i no són així: a la de Sant Feliu-Girona, segueix la Girona-Olot. Des de Ripoll a  Ogassa hi ha un altra via verde que resegueix un antic carrilet. La del tren miner que segueix la via que baixava el mineral a Sagunt, i no és el que han posat ací al Camp de Túria. Potser si la gent viatjara més i es fixara més en el que hi ha fora no ens prendrien tant el pèl.