Feia molt de temps que la literatura no m’escopia a la cara. De fet, podria dir que llegeixo menys narrativa de la que voldria per l’ensopiment i el déjà vu que copso entre els llibres destinats bàsicament a entretenir. No és el cas de Fauna animal, que no m’atrapà, sinó que m’esclatà a les mans. Arfefacte inestable, es tracta, com els grans llibres, d’una obra de difícil classificació. Seixanta narracions molt breus, amb altres contes que tenen elements comuns. La condició existencial de l’experiència humana en tota la seva dimensió brutal. La violència adherida al nostre ADN, on es barreja amb la ingenuïtat infantil. Una mena de viatge conradià al cor de les tenebres, entre l’Empordà, el Pla de l’Estany i la Garrotxa. Minidrames rurals amb dosis kafkianes d’humor negre. L’experiència humana en tota la naturalesa desmitificada. La humanitat des dels instints més primaris, des de l’atàvica esclavitud dels instints fins a la generositat sublim de protagonistes infantils. I des d’una inquietant primera persona.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
gràcies per compartir
Espero que tu per escriure articles més bons