Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

22 de setembre de 2007
9 comentaris

¿ Ecologisme = Conservadorisme = política de la dreta ?

Aquests dies per Menorca, he pogut visitar moltes cales verges a on s?ha de caminar alguns quilòmetres per poder-hi accedir-hi, saltant tancats i parets mitjanera o marges de finques particulars.

La darrera setmana vaig llogar una bicicleta tot terreny per a poder anar pel Camí dels Cavalls (per cert visiteu aquest bloc http://camidecavalls.bloc.cat/ a on es descriu tram per tram amb fotos incloses). El dia que vaig decidir anar per les cales del nord de Ciutadella, és a dir per la zona anomenada la Vall que va des de la cala Algaiarens fins cala Pilar, vaig coincidir, per sort, amb un ciclista de la zona què em va acompanyar. Gràcies a ell vaig poder arribar-hi sense problemes perquè molts llocs del camí de Cavalls estant tallats amb tanques fermades amb un cadenat. Si no ets del país i tens la confiança de que ho pots saltar malgrat els cartells d?avis que és una finca privada, mai t?atreviries a fer-ho.

Al company del viatge li vaig comentar que de tots els Països Catalans , Menorca era a on m?havia trobat amb aquests problemes. Ell em va contestar que Ciutadella era una ciutat molt conservadora i que els propietaris de les fiques tenien molt de poder i per culpa d?ells no es podia fer rés per millorar l?accés a les cales i donar continuïtat al camí.

Com a tall d?exemple d’aquest conservadorisme dretà em va dir què la festa de Sant Joan a Ciutadella era la típica festa feudal, a on el amo donava permís al pagès i a l’obrer perquè es podes emborratxar-se, mentre que l?amo mostrava tot el seu poder amb el cavall.

També em va dir què per culpa d?aquest terratinents, Menorca tenia molt pocs centres i instal·lacions turístiques i només podien treure?n rèdit 3 mesos a l?any, mentre que a Mallorca i Eivissa la temporada durava 7 mesos. Va acabar dient què potser s?havien equivocat amb aquest model turístic.

Li vaig contestar que no, ans el contrari, que gràcies a aquesta situació, ara Menorca gaudia de moltes platges verges i paratges naturals què feia que fos molt atractiva pels turistes d’alt poder adquisitiu i que aquests sempre son millors que el turisme de masses que van a Mallorca i Eivissa. Em va mirar i va continuar pedalejant costa amunt de la Muntanya Mala.

Aquesta conversa em va fer reflexionar respecte el fet què el caciquisme del terratinents de Menorca havien ajudat en la conservació dels espais naturals , és a dir, aquests havien fet servir el seu poder (segur que moltes vegades injustament en contra el progrés i del benestar del la majoria dels menorquins) indirectament en favor de la preservació natural de l?illa.

Això em fa pensar que l?ecologisme com a moviment que defensa la natura en contra la intervenció humana, pot acabar sent un moviment defensat per les classes socials amb més diners i poder adquisitiu, les classes que volen gaudir dels privilegis d’una natura la més verge possible. Mentre potser les classes socials més desfavorides que volen sortir de la misèria tindran que romandre tal com estan per tal de no perjudicar a la natura que els rics la volen intacta…

(continua)


Com tot en la vida no és pot generalitzar, però en el moviment ecologisme hi ha molta gent, que potser amb tota la bona fe , vol conservar i millorar els espais naturals en front de qualsevol intervenció humana sense tenir en compte rés més.

¿Però què és un espai natural?, ¿es pot considerar què els camps de pagès vorejats per les parets mitjaneres que és veu per tota l?illa de Menorca son espais naturals?. ¿Es pot concebre el paisatge de Menorca tal com és ara sense la intervenció humana durant milers d?anys?.

Està clar que no és fàcil poder definir quan un espai és natural o no, sobretot en els Països catalans, a on des de fa milers d?anys l?home hi ha intervingut modificant el paisatge natural. De fet la desforestació al Principat no ha augmentat, és a dir, el nombre de terreny boscós no ha disminuït en els darrers 30 anys, ans el contrari, malgrat increment de població i d?activitats industrials, el nombre de boscos ha augmentat considerablement. I no ha estat pas per l?acció dels ecologistes, sinó per l?abandonament de les activitats agrícoles que deixen els pobles d?interior buits de la població autòctona que han anat a viure i treballar a la costa, sobretot en les àrees turístiques.

A Menorca, no hi ha aquest abandonament de les activitats agrícoles perquè els terratinents han exèrcit tota la seva influència per a impedir que la majoria de la població tingués l?oportunitat de millorar el seu poder econòmic desenvolupant complexos turístics de l?estil que és poden trobar en tot el litoral dels Països Catalans i a Mallorca.

Segur que si mirem des de la perspectiva clàssica del marxisme i sobre des de la lluita social entre classes, els terratinents pertanyen a la dreta més conservadora amb tocs de caciquisme que impedeixen qualsevol canvi i per tant perpetuen el manteniment del status quo entre l?amo i del pagès què cultiva les terres de l?amo. La classe social més desafavorida, el pagès i l?obrer, en canvi, voldria una política d?esquerres per a millorar i canviar el status quo, i aquesta política implicaria un creixement de l?activitat econòmica que passaria per creant nous hotels, apartaments, supermercats, botigues i fins i tot noves industries. Un creixement de l’activitat humana que entraria en conflicte ràpidament en la preservació dels espais naturals. Una política d?esquerres que xocaria frontalment amb l?ecologisme.

Vet aquí el problema, si vols conservar i mantenir Menorca com la Reserva de la Biosfera tal com és ara, s?han d?impedir qualsevol canvi i creixement econòmic. Els terratinents i els forasters rics que poden adquirit les propietats dels terratinents, podran gaudir dels espais naturals i de l?accés a les cales verges sense cap problema a través dels seus camins privats. Mentre que les classes socials més desfavorides seguiran treballant al servei d?aquest terratinents i forasters rics o malvivint dels diners que poden treure en només 3 mesos treballant al servei dels turistes que gaudeixen de l?illa. Ja ser què això que dic és una mica exagerat, però en el fons aquesta situació segur que és dona a Menorca.

L?ecologisme té un paper molt important en conscienciar de la importància en preservar la Biodiversitat, però si només s?ho mirar des de el punt de preservar la natura sense tenir cap mena de consideració amb les persones, acabarà sent un moviment defensat pels que tenen el privilegi i el status quo de poder gaudir de la natura perquè tenen totes les seves aspiracions econòmiques més què cobertes. Com a mostra d?exemple, tenim Al Gore què s?ha erigit com defensor del medi ambient per a lluitar contra el canvi climàtic, reb premis internacionals (i per tant molt diners) , mentre què a la seva mansió de Nashville (Tennessee) malgasta l?electricitat i el gas sense cap mena de mirament. Al Gore no és pas un treballador o un pagès que necessita millorar el seu benestar, més aviat és un milionari què té les seves necessitats més què cobertes i per tant no té que preocupar-se pel seu futur. També penso, però no tinc cap informació al respecte, que Al Gore potser està al servei d’algun lobby energètic, com podria ser el lobby pro energia nuclear.

Derivat de la febre ecològica que impera en l?opinió publica, tenim els productes anomenats ?Bio?. L?altre dia a Alemanya a on la consciència ecologista està molt arrelada i existeixen supermercats exclusius de productes ?Bio?, van fer un reportatge per la televisió publica, a on posaven en dubte que els productes anomenats amb l?etiqueta ?Bio? que no vinguin de la Unió Europea i sobretot d?Alemanya siguin considerats com a tal, la raó era què no és té en consideració el consum energètic i la contaminació del transport transfronterer. Ficava com a exemple els productes que venien del continent sud-americà.

Vet aquí com és pot fer nacionalisme del més conservador gràcies a la bona fe de la gent. Amb aquest argument, els pagesos africans, asiàtics i sud-americans mai podran desenvolupar-se i sortir del pou de la misèria.

L?ecologisme s?ha de plantejar seriosament el seu paper si no vol caure , què per a mi ja està caient, com un instrument per a mantenir els privilegis dels més rics.

Junt amb un altre concepte: La Qualitat, l?ecologisme és perfila com l?excusa perfecte per a crear els nous aranzels dels segle XXI. Uns aranzels què fan cada vegada més gran la distancia entre els països desenvolupats i els subdesenvolupats. L?ecologisme pot arribar a ser un instrument dels més rics per a mantenir els seus privilegis en contra el progrés dels països més pobres.

No quèiem amb aquest parany.

  1. Hola Manel, ja has tornat? Si es així, ESPAVILA! Que els blocs estan molt avorrits. Dóna’ls canya que la tardor s’ha d’escalfar ràpidament, sinó fos pels fets de Girona, estaríem fent la mateixa cara que te en Ridao.  🙁

  2. Molt bona reflexió sobre Menorca i el turisme, Manel. Com que coneixo molt bé l’illa, diré que és veritat que el tarannà hi és majoritàriament conservador, però és un conservadorisme més illenc que no pas polític, no sé si m’entens. És conservadora com ho són els pobles i els nuclis aïllats. I és un conservadorisme relatiu, és clar. El fet és que és una gran sort que el turisme no hagi envaït i destrossat l’illa, malgrat els intents actuals que sí que ja van en aquesta direcció. Els diaris locals de Ciutadella són tremebunds en aquest sentit, advoquen per fotre hotels a tot arreu.
    També cal dir que la majoria de grans propietaris són espanyols, noblesa espanyola, curiosament…
    Devies gaudir a les cales (ara que, desertes? hi has anatr al setembre, suposom, perquè a l’agost eol ser impossible que no hi hagi gent a tot arreu… amb alguna excepció que no penso revelar, hehehehe!!!

  3. Entenc el que dius, però que els cacics defensin la natura és més o menys una conclusió falsa: el terratinent defensa, simplement, la seva propietat i l’interès que sent per la naturalesa el sent en tant que propietat privada. Si un dia li convé vendre-la, per tant, la vendrà. Això seria com afirmar que els rics de pedralbes ajuden el tercer món perquè contracten minyones peruanes i filipines.
    El cas de Menorca -que conec bé- és força curiós. I certament les festes majors mostren un passat -recent- de país aïllat i retrògrada, ultraconservador i classista fins a extrems sorprenents. Alguns episodis de la guerra civil també ens parlen d’aquest fet. Els pocs milicians anarquistes foren sanguinàriament perseguits i exterminats. Xoca força llegir els fets de la repressió feixista a Menorca, sobretot perquè desprèn aquell aire tranquil i plàcid on sembla que no passi res: doncs bé, quan els terratinents defensors de la natura van sentir que els volien tocar els privilegis, van respondre amb una violència brutal.
    A mi em sembla que hi ha models de conservació democràtics i sans, que no precisen de l’acció dels terratinents. Als països educats i socialistes del nord d’Europa la natura és exemplarments protegida  per l’estat -és a dir, per tothom-. En tot cas, la natura no es pot quedar en mans d’uns pocs perquè ens afecta a tots. Crec que el dilema model menorquí – model mallorquí és fals. N’hi ha d’altres. D’altra banda, la destrucció sistemàtica de Mallorca -que va arribant als tribunals, per cert- ha beneficiat els interessos dels quatre rics de l’illa. Això, sí, han permès que la resta entressin al banquet per menjar-se les engrunes i es puguin comprar un Volvo. Però ja està.

  4. Bona nit, Manel. En el teu article -molt interessant, per cert- utilitzes expressions com ‘propietaris’, ‘terratinents’, ‘cacics’, ‘classes socials amb més diners i poder adquisitiu’, ‘classes més desfavorides’, ‘dreta conservadora’, ‘manteniment de l’statu quo’, ‘milionari amb les necessitats més que cobertes’ (l’inefable Al Gore, tanmateix), i en fi, de ‘rics’ i de ‘pobres’, i acabes dient que "l’ecologisme pot arribar a ser un instrument dels més rics per a mantenir els seus privilegis en contra del progrés dels països més pobres"… No vull pas fer de mosca collonera, però la teva anàlisi, molt correcta, d’altra banda, parteix erròniament, crec jo, del supòsit que les classes socials existeixen… de manera natural: són aquí, i si no som uns ases, les hem de combatre. Molt bé, però és així?, ¿hi són perquè sí, perquè ‘sempre han existit i sempre existiran’? Jo no ho crec pas. Les classes socials són el resultat d’un procés generacional que ningú discuteix; combatre’l sí, ni que sigui dialècticament, però trobar qui el discuteixi ja costa més. El mateix Marx, amb la seva fotuda ‘lluita de classes’ -màgica fórmula que semblava que havia de ser tan ‘alliberadora’-, no ho donava per assentat, de fet?, no els hi donava carta de naturalesa? "Aquí hi ha males herbes: seguem-les". D’acord, sí, però si hi ha herbes és que abans hi havia plantades unes llavors… ¿I com s’acabaran les males herbes i la seva toxicitat -el teu article en dóna un exemple més-, si no despareix la llavor que les fa néixer i créixer?
    Els rics, terratinents, etc, digue-n’hi com vulguis, vénen d’una línia successòria (de fet, igual que les monarquies q tant ens escandalitzen per caducades, retrògrades, conservadores, etc): els rics són fills de rics, de terratinents… ¿I els nous rics a què aspiren, sinó a ser els primers d’una nova línia successòria? Tots volen ser reietons del seu reialme (econòmic, en aquest cas, però igual de nociu i estúpid que l’altre), tots volen nomenar el seu successor (una manera suprema de sentir-se important: perpetuar-se), tothom vol ser a dalt (sortir del pou de la misèria fins arribar a dalt de tot: ve’t aquí l’epopeia clàssica de Rosebud…).
    Ara, aquests dies, tots estem molt entretinguts aquí a Catalunya intentant fer trontollar el tron reial, a veure si aconseguim fer-lo caure ("…segur que tomba, tomba, tomba…"). Molt bé, però i l’altra monarquia, la dels diners? Aquesta qui la combat? Qui l’ha de combatre, si no hi ha tan sols qui la discuteixi prèviament?
    La successió hereditària està a l’arrel de gairebé totes les males herbes que ens hem de menjar tots cada dia per (sobre)viure, per malviure, especialment els de ‘les classes socials menys afavorides’, és clar. Mentre això no canviï, aquest mecanisme pervers de perpetuació de la riquesa dels rics (i de la misèria dels desheretats, és clar, que és l’altra cara de la moneda) el món potser canviarà (cap a millor, vull dir), però si ho fa serà a còpia de grans esforços, quan tot podria ser bastant més senzill. Un dia o altre haurem de penjar el cascavell a aquest gat, companys.
    Gràcies per la teva atenció, i pel teu espai, Manel. Bona nit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!