Dissortadament, no hi podré assistir per compartir un moment que pot esdevenir una fita històrica en el procès d’independencia de Catalunya si sabem treballar plegats amb patriotisme, intel.ligencia i coratge. Als darrers anys hi ha hagut diversos intents per bastir una plataforma estable amb capacitat per agrupar i potenciar el sobiranisme cívic que ha ocupat una posició avançada per davant dels partits polítics: Sobirania i Progrés o la PDD han estat projectes que finalment no han reeixit. Ara, l’Assemblea Nacional Catalana -després d’un llarg i ben portat procés de gestació- pot esdevenir efectivament l’Assemblea de Catalunya del segle XXI, aquest cop no pas per portar el país a la democràcia i l’autonomia sinó a la independència.
Post Scriptum, 10 de març del 2019.
Set anys despreés de la seva fundació l’ANC és un actor d’avantguarda del procés independentista en curs: inicialment amb Carme Forcadell al capdavant (amb el suport decisiu d’ERC), consolidant-se en l’etapa de Jordi Sánchez com a referent del sosbiranisme cívic i gestor d’aliances pulirpartidistes, i ara amb Elisena Paluzie com a líder promovent iniciatives per fer efectiva la República catalana (suportant l’hostilitat d’ERC).
Hores d’ara, l’ANC ha donat suport crític al Govern de la Generalitat, ple al Consell per la República i és una entitat que empeny a favor de la unitat estratègica de les forces independentistes, fins i tot a les diverses eleccions d’enguany, des de les espanyoles a les europees. Els seus propòsit integradors no han reeixit, sobretot, a causa del sectarisme enfollit d’ERC, un exemple nefast -no pas l’únic- del partidisme sense sentit d’estat català que impregna les elits directives que defugeixen així la responsabilitat de sostenir amb èxit el conflicte amb el poder espanyol. L’actitud de l’ANC de donar suport al col·lectiu renovador de les formes d’acció política Primàries per Catalunya a les eleccions municipals em sembla plenament encertat i justificat.
Post Scriptum, 8 de maig del 2019.
L’assemblea nacional de l’ANC celebrada diumenge passat ha tingut l’encert estratègic de reiterar la unitat i la unilateralitat com els dos eixos imprescindibles per avançar cap a la independència. L’ANC és on sempre ha estat, no pas com ERC que s’ha afanyat a rebutjar els eixos anteriors apel·lant al referèndum pactat amb el poder espanyol com a prioritat estratègica.
Avui, el resultat de les eleccions a les cambres de comerç catalanes ha estat un èxit espectacular de les canmdidatures promogudes per l’ANC que demostra com, efectivament, s’eixampla la base social de l’independentisme: amb plantejaments oberts i coherents. El lideratge que està exercint la presidenta Elisenda Paluzie suposa la represa de la iniciativa de l’ANC com a motor del sobiranisme cívic.
Post Scriptum, 23 de març del 2020.
La resolució adoptada per la vuitena assemblea nacional de l’ANC en el sentit de demanar el vot a les properes eleccions al Parlament de Catalunya pels partits que defensin explícitament la via unilateral és un tombant significatiu en la correlació de forces al si de l’independentisme entre el pragmatisme dialogant d’ERC i els sociovergents del PDECat i l’eix Junts per Catalunya-CUP.
Post Scriptum, 12 de setembre del 2021.
L’editorial de Vicent Partal, ahir a Vilaweb, fa justícia a l’ANC arran de l’èxit de la Diada d’enguany: “la manifestació ha mostrat algunes coses importants. La primera és la força i la dignitat de l’Assemblea Nacional Catalana. L’ANC ha estat l’ase dels colps aquests anys, assetjada i atacada per tants fronts. Els nous autonomistes, especialment, l’han volguda matar perquè és la base més sòlida del moviment popular. Però amb aquesta manifestació, l’Assemblea ha respost i ha demostrat algunes coses.
En primer lloc, que la seua capacitat mobilitzadora continua essent única. Ningú, ni dins l’independentisme ni fora, pot treure al carrer la gent que treu l’Assemblea. Però és que, a més, aquesta vegada l’ANC ha demostrat d’una manera molt concreta la seua independència i la seua dignitat. No s’ha doblegat a fer una manifestació còmoda per al govern ni per als partits. Ha mantingut la convocatòria per la independència i no ha acceptat de posar-se al servei de rebaixes com l’autodeterminació i l’amnistia, ni s’ha deixat enganyar per deliris com la taula de diàleg i l’ampliació de l’aeroport. I cal agrair-ho. L’Assemblea Nacional Catalana és un pilar fonamental del país, i ho ha tornat a demostrar.
Ho ha tornat a demostrar, a més, llegint molt bé la realitat, no com la classe política. La gent, els manifestants, han respost en els termes en què els convocaven, precisament perquè esperaven això. Perquè necessitaven això. Perquè volien això. I el contrapunt trist, ho hem vist en la manifestació mateixa, han estat els partits polítics o el govern mateix d’Esquerra Republicana i Junts per Catalunya.”
Post Scriptum, 7 de setembre del 2022.
Avui m’he adherit al manifest de l’ANC per aqueix 11 de Setembre, “Tornem-hi per vèncer: independència”
Post Scriptum, 4 de març del 2023.
L’ANC és objecte d’ençà del seu naixement de tota mena de maniobres desestabilitzadores: des d’un fantasmagòric col·lectiu denominat “Essència” a l’actual “Indesinenter” covat de dins estant (amb la participació irresponsable de patriotes errats de comptes com Jordi Pesarrodona o Josep Pinyol) però amb complicitats externes que no tenen altre propòsit que el d’afeblir la seva potencialitat política i electoral. Per això, els crítics que demanen més democràcia interna no tenen cap projecte alternatiu ni cap credibilitat, només serveixen de mà d’obra barata a ER en la seva campanya per liquidar l’independentisme persistent que no segueix la traidoria del retorn a l’autonomisme.
Per això comparteixo plenament el comunicat d’abans d’ahir del Secretariat Nacional de l’ANC: L’Assemblea es manté fidel al Full de Ruta.
“En aquests moments, la nostra entitat és la que porta amb fermesa la flama de la independència unilateral. L’Assemblea és contundent en la confrontació amb l’Estat espanyol, amb mobilitzacions al carrer i accions, amb la denúncia també de l’immobilisme autonomista del Parlament de Catalunya, i fixa un horitzó per fer la independència. Això ja ha provocat molta incomoditat per part d’uns i altres, i es fa contínuament evident de manera pública.
Els darrers dies, l’Assemblea ha sortit als mitjans a causa de les tensions internes aflorades arran de les dimissions d’alguns secretaris nacionals, magnificant discrepàncies per debilitar el projecte. Poques entitats s’han dotat d’un mecanisme assembleari i democràtic com l’Assemblea, i és per això, que s’intueix que els desacords filtrats de part qüestionen i ataquen molt més del que s’explicita.
L’actual Secretariat Nacional debat i pren decisions, sempre seguint acuradament el full de ruta vigent, aprovat pels nostres socis i sòcies a la darrera AGO. Que aquestes filtracions hi siguin ara que el Secretariat Nacional planteja un tema central del full de ruta, com és l’estudi de la promoció d’una llista cívica, no és cap casualitat. Com tampoc ho és la virulència del to i del contingut de diversos actors de l’independentisme: que tothom n’extregui les pròpies conclusions.
Ara, el repte actual és seguir endavant amb la força de la nostra convicció. En aquest moment, ja s’han produït les primeres noves incorporacions de secretaris nacionals. Així mateix, en el proper ple ordinari previst per al 18 de març s’inclourà l’elecció de la nova vice-presidència de l’entitat i l’elecció de la coordinació de la Comissió de Projectes i Accions Sectorials. També s’està treballant en les noves eleccions parcials per a les places al Secretariat Nacional que hagin quedat vacants, com es fa habitualment en tots els mandats. L’entitat té mecanismes previstos i prou coneguts per fer front a aquestes eventualitats.
Cal ser conscient que la transversalitat de l’Assemblea també la fa centre de debat i de tensions dins el moviment independentista, en bona part reflectint la manca de discussió i projecte dins el Parlament de Catalunya, on la majoria del 52% no es transforma en treballs parlamentaris per fer la independència, sinó tot el contrari, el veto espanyolista a parlar d’independència fa efecte, i l’autonomisme hi està del tot instal·lat.
En aquest context, l’Assemblea assumeix aquesta responsabilitat, la de canalitzar aquesta voluntat d’independència. Cada un de nosaltres hem de ser conscients, i en som, que el nostre activisme és la força de la idea que canvia les coses i que pot aconseguir la llibertat de Catalunya. I sabem què fer i com fer-ho.
A la darrera Diada es va fer evident un canvi de cicle del moviment independentista, amb la gent al carrer, i l’Assemblea liderant la confrontació i la lluita i marcant un horitzó per fer efectiva la independència. En aquests moments, l’activitat de l’Assemblea és molt intensa i estem en el centre del debat social per la independència.
La Conferència Nacional del Moviment Civil per la Independència, que celebrarem els propers 11 i 12 de març, serà un instrument rellevant per posar en comú diferents punts de vista que bullen a la societat civil i conformar un Pacte Nacional del Moviment Civil Independentista.
La campanya Nosaltres Acusem pren força amb la projecció de dos caps de setmana de Marató de recollida de signatures, posant en el focus les evidències ben clares de persecució judicial i governamental contra l’independentisme. I el Catalangate i l’espionatge contra la societat civil prenen cada cop més protagonisme internacional com a cas emblemàtic de vulneració dels drets del grup objectivament identificable, que és l’independentisme a Catalunya.
També a nivell internacional, Barcelona acollirà el mes d’abril l’assemblea de l’Organització Internacional de Nacions i Pobles No Representats, UNPO, de la qual l’Assemblea forma part representant Catalunya. Aquesta ocasió és un repte i una oportunitat per fer conèixer al món la nostra causa.
I tot això cal fer-ho prioritzant sempre la mobilització i la confrontació amb l’estat espanyol. Ser als carrers. Com cada vegada que venen el rei o el president del govern espanyol a intentar mostrar la seva dominació, com aquest passat cap de setmana, sense anar més lluny. No només això, la mobilització al carrer anirà a més al segon semestre de 2023, amb la presidència espanyola de la Unió Europea, i serà escenari del proper 11 de setembre i 1 d’octubre. La implicació de les sòcies i socis i les seves propostes a través de les assemblees de base seran claus per dissenyar aquestes mobilitzacions de país!
L’Assemblea segueix fidel a l’objectiu independència, a l’esperit de l’1 d’Octubre. Vam votar i vam guanyar. Hem après molt. Ens ha de servir per acabar allò que vam començar, i en tenim la ferma determinació. El nostre compromís amb la pau, la democràcia, els drets de la ciutadania i la lluita no violenta ens fa vencedors. Molts segles de lluita ens precedeixen. Una Assemblea forta és la millor eina per aconseguir la nostra fita. La independència del nostre país és a les nostres mans”.
Post Scriptum, 18 de juny del 2023.
Avui, l’ANC ha presentat el full de ruta 2023-2024: El Nou Embat, la Llista Cívica, el Pacte Nacional, noves mobilitzacions i la samarreta de l’11-S: claus de l’acte fet a Girona.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!