How the Dutch got their cycle paths

Holanda no ha estat pas sempre un paradís ciclista. El progrés els portava pel mateix camí que nosaltres, però van tenir prou serenitat per aturar-se i pensar bé què volien, i prou valents per plantar cara a un futur que semblava que ja estava escrit.

Van tenir (i tenen) clara una cosa: la llibertat per moure’s és de les persones i no pas dels automòbils. Confondre “llibertat per moure’s” amb “llibertat per moure’s en cotxe” és letal.

Així és com va anar.

Municipis pel país

L’ANC demana a les candidatures i als futurs governs locals que despleguin quatre eines de país; totes quatre em semblen molt encertades.

La primera: Impulsar la sobirania fiscal; pagar els impostos, les taxes i altres tributs directament a l’Agència Tributària Catalana.

La segona, essencial (ja ho vam viure l’1 d’octubre i ho seguim patint cada dia): Exigir que la xarxa de fibra òptica sigui pública i no depengui com ara de les empreses de l’IBEX35.

Una tercera lligada amb l’anterior: Apostar per empreses deslligades del poder polític i econòmic de l’Estat espanyol, seguint el camí ja iniciat per la ciutadania.

I quarta: Afavorir el consum de proximitat, per tal de crear riquesa per a les empreses locals i beneficiar el medi ambient.

Alhora, l’ANC demana als partits que no pactin cap govern municipal amb els partits del 155, sinó que facin pactes de govern entre ells i des dels ajuntaments comencin a fer República catalana, i pressionar el Parlament i el Govern de la Generalitat perquè la implementin.

Un maldecap i cap proposta de la dreta espanyola

Diu en Barbeta que la independència de Catalunya preocupa poc a la gent del carrer (espanyola) i que la utilització del conflicte per monopolitzar el debat electoral posa de relleu que Pablo Casado i Albert Rivera no han estat capaços d’elaborar una alternativa que els identifiqui més enllà de la bandera. Tanmateix, això mateix no ens contradiu quan diem que la gent els vota per posar llenya al foc de la qüestió catalana?

5. Portbou – Llançà

El començament pel carrer Muntanya de Portbou és molt dret, i a més el terra està atapeït de pedres i pedretes que dificulten la marxa. Les botes no s’arrapen al terra i esbufego una mica, però sempre podria ser pitjor: sort que no he vingut amb la bici!

Tot pujant s’arriba a la carretera (vella?), i llavors cal tombar cap a la dreta i seguir caminant per la carretera fins al primer revolt cap a l’esquerra. Llavors comença el corriol, ben marcat, que porta al coll del Frare. Des del coll mateix no hi ha gaire vista però abans d’arribar-hi veus Portbou, i si tires un pèl endavant tens una perspectiva impressionant (potser depèn del dia) de Colera, Garbet, Llançà… Em va sortir aquesta foto:

Al mateix coll hi ha una mena de cova excavada a la muntanya. Miraré de buscar informació al respecte.

El camí planeja molt a partir del coll i va baixant lentament fins a Colera. Després, Garbet i Llançà.

El primer que es troba a Llançà (de fet, just abans de Llançà) és Cap de Ras (amb el búnquer més gran que he vist mai) i la platja de Grifeu.

A l’estació de Llançà m’he trobat un bar espanyol i torero.