Manifest nacionalista
Aquesta tarda m’he llegit d’una tirada el llibre “Manifest nacionalista” que en Robert em va deixar la setmana passada.
El professor Ulises Moulines és filòsof i ha escrit un assaig en què reivindica el nacionalisme com una manera de posar en valor matisos, detalls i diferències que ens identifiquen com a nació i al mateix temps enriqueixen el que s’entén per Humanitat. Res a veure amb el nacionalisme de nazis i feixistes.
Valora el nacionalisme com un fenomen cultural profund i no pas una moda passatgera i es queixa del dèficit conceptual i metodològic que veu en el tractament habitual del nacionalisme. És clar, ell és un teòric de la ciència i troba a faltar “rigor de laboratori”, podríem dir, a les anàlisis que es fan. A mi també em sembla que en el camp de les humanitats o les ciències socials es fa difícil entendre’s amb altra gent perquè cadascú dóna als mots sentits diferents dels que els mateixos mots tenen per a altres (començant pel mot “nació”).
Com que Moulines està a favor de la màxima diversitat possible a l’univers, per això mateix està a favor del que ell entén per nacionalisme. De fet, el seu text és una defensa d’una cosa de la qual em sento molt a prop: el nacionalisme internacionalista –que no és un joc de paraules, diu ell, sinó una visió constructiva d’un problema sovint mal plantejat. Defensar els matisos propis de cada nació, posar en valor els trets que són particulars de cada poble, col·laboren a l’enriquiment -o al menys a la no pèrdua- de la diversitat cultural que caracteritza l’espècie humana. Igual que defensem que no desapareguin les balenes o determinats insectes de la selva, també hauríem de defensar l’existència de les nacions en tant que representen evolucions que enriqueixen el concepte d’espècie humana.
En el llibre analitza què es pot entendre per nació i afirma entre altres coses que és un abús denominar «nacionalisme» el que de fet és un imperialisme camuflat -o no- (que ell anomena «hegemonisme»). El problema és el que deia abans: en el món de les ciències socials sembla que els conceptes només volen dir allò que qui els fa servir vol que vulguin dir.
El professor Moulines és una d’aquelles llumeneres que en altres circumstàncies tindríem la sort de tenir a Catalunya. Va néixer a Veneçuela fill de pares catalans que van haver de fugir a l’exili i ara és catedràtic a la universitat de Múnic.