Salt – Bonmatí – Adri – Salt
Dimecres passat, un dels altres dos ciclistes del departament em va deixar la bici de carretera i avui l’he anada a provar. Vull comprovar si la bici de carretera m’enganxa o no, i he anat fins a Bonmatí, després he pujat a les Serres i d’aquí he baixat a Llorà i tornat a pujar a Adri.
La carretera de Bonmatí està bé però té massa trànsit perquè m’agradi i això que era diumenge i n’hi havia poc; també he de dir que la gran majoria de cotxes s’apartaven de mi en avançar-me. Cap a les Serres no hi he trobat trànsit, i he trobat que la pujada a Adri se m’ha fet curta.
El que m’ha costat és acostumar-me al manillar, que és més estret que el de la bici que faig servir normalment. Tenia la sensació que la bici se me n’anava.
Les espardenyes han estat un martiri. L’amo de la bici també m’ha deixat les sabates però resulta que calça un número menys que jo i he hagut de patir per fer tota la ruta amb les sabates posades.
Potser la part més positiva ha estat la distància coberta, que ha estat més de la que hauria fet amb la bici híbrida perquè té els pneumàtics més amples i per tant ofereix més resistència perquè s’arrapa més al terra. Tampoc no és tan lleugera.
Tot el camí he tingut la sensació que anava molt de pressa, molt més que habitualment, tot i que quan he arribat a casa i he mirat les dades a l’app he vist que la mitjana de velocitat era només un km/h més ràpida que l’habitual de les sortides amb bici de cicloturista. Inclús la velocitat punta que he agafat ha estat menor que la màxima a què vaig arribar dissabte passat. Suposo que si m’acostumo a les condicions d’aquesta bici m’embalaré més.