Unitat, sisplau
A banda de les caramboles internacionals que també calen perquè la nostra nació esdevingui estat, només podem aspirar a assolir alguna cosa si la gent que volem la independència la posem en primer lloc a la llista de prioritats i deixem de discutir pels seus danys col·laterals. Està molt bé que personatges públics ho recordin i ho repeteixin com en Gonzalo Boye ho feia en aquest article d’ahir que, entre altres obvietats, deia que… no es pot construir un país des d’estats d’ànim; no hem de viure esperant bones notícies ni enfonsar-nos en el primer entrebanc. El que hem de fer, tenint clar els objectius, és treballar per aconseguir-los.
El problema de la unitat és trobar bona companyia; n’hi ha que diuen que són independentistes però només farien alguna cosa per la independència si fos gratis. Aquests colla ens endarrereixen i cal fugir-ne. Al final, val més tot sols que no pas mal acompanyats.