Bloc de notes

Publicat el 27 de maig de 2019

Persones i no cotxes

Gairebé 300 persones mortes a Catalunya cada any en accidents de trànsit és una tragèdia i no sembla pas que les autoritats hi facin tot el que s’hi podria fer. Aquesta xifra que fa feredat no justifica un acord en alguns punts bàsics per bastir una estratègia nacional? Com és que els partits polítics no es posen d’acord en una cosa tan senzilla com limitar la velocitat? Dos terços dels accidents són a ciutat i la majoria comparteixen un fet recurrent: l’excés de velocitat. Cal límitar la velocitat a 30 km/h a tots els carrers i fer-ho complir, i si no hi ha una norma estatal que ho indiqui, el propi Ajuntament pot i ha d’establir límits de velocitat a cada municipi; cal fer-ho.

Tothom es desplaça amunt i avall per les necessitats del dia a dia. No entenc que les dinàmiques partidistes portin els partits a no acceptar que la prioritat en mobilitat som les persones que ens hem de desplaçar i no pas els cotxes que porten algunes persones. Què vol dir això? Doncs que hem de deixar de gastar diners per construir ciutat per als cotxes i crear infraestructures i equipaments més pensats en les persones: menys ampliar carreteres i més transport públic, menys rondes i circumval·lacions i més zones 30, menys aparcaments a dintre ciutat i més aparcaments dissuasius als afores.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Dia a dia | s'ha etiquetat en , , per jpip | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent