Arxiu mensual: setembre de 2008

Pedalada fins a l’aeroport

Aquesta nit m’han robat la senyera que tenia penjada al balcó. Encara hi ha els cordills a la barana, de manera que està clar que l’han estirada des de baix. He trucat la policia perquè en quedi constància en algun lloc, però qui sap on para l’estelada. Es veu que la victòria d’Espanya d’ahir (4-0 contra Bòsnia) va escalfar alguns caps més del compte.

Una mica per esbargir-me i perquè em passi l’emprenyada, intento començar el dia d’una altra manera; agafo la bici i decideixo fer camí, per exemple fins a l’aeroport. Cal sortir de Salt pel camí dels Carlins en direcció a Sant Roc, però just abans d’arribar-hi trenquem a l’esquerra com si anéssim cap al Perelló. No cal pas que hi arribem: passem de llarg el trencant que ens hi portaria i continuem (per la GI-V-5332) fins al polígon Mas Aliu, que està a tocar de la carretera de Santa Coloma.

Ens incorporem a la carretera (GI-533) cap a la dreta i de seguida, al cap d’uns 200 metres, trobem un giratori. Aquí tenim dues opcions; si agafem la primera sortida, la carretera ens portarà a Aiguaviva, on podem agafar una carretera secundària amb poc de trànsit (GI-V-5331) que també ens durà a la terminal.

Jo m’estimo més no trobar cap cotxe, i per això agafo la segona sortida de la rotonda que dèiem, que és un camí que està asfaltat només els primers metres i que de seguida es fa de terra. Cal anar-lo seguint paral·lelament a l’autopista, que ens queda a l’esquerra (sempre direcció sud).

En un moment donat ens trobem en una cruïlla una mica particular. Hem de travessar l’autopista per sota i un cop a l’altre costat tirar cap a la dreta de seguida que puguem, de manera que continuem altre cop paral·lels a l’autopista però ara la tenim a la dreta (vegeu croquis).

De seguida veurem a la nostra dreta una àrea de descans. Si els espanyols no haguessin guanyat la Guerra del Francès hi hauria una porta a la tanca que separa el nostre camí de l’àrea de descans, però les coses van anar com van anar i per això tenim el que tenim: algú ha esbotzat la tanca per poder passar de costat a costat. Avui veig que hi ha un parell de camions i una senyora que ha sortit del cotxe per aguantar un nen que fa pipí. D’acord, els francesos tampoc no porten gaire bé la qüestió de lavabos.

De cop, el nostre camí se separa de l’autopista, però no cal patir perquè hi torna al cap de molt poc, fins al punt que un pont ens permet passar a l’altra banda. Només de travessar tenim dues pistes a mà esquerra i una a mà dreta. Nosaltres agafem la primera cap a l’esquerra i tornem a anar paral·lelament a la nostra estimada mare de totes les carreteres (que tornem a tenir a la nostra esquerra) fins que trobem una carretereta asfaltada que agafem cap a la dreta. Uns pocs centenars de metres i ens trobem la carretera que ve d’Aiguaviva i va cap a l’aeroport (la GI-V-5331). L’agafem cap a l’esquerra tot recuperant la direcció general que portàvem i al cap de poc ja tindrem la pista d’aterratge a la vista. Passem per davant de l’entranyable restaurant Cal General (queda a l’esquerra) i continuem endavant fins a la terminal.

Total de la plaça de les Llúdrigues a la terminal: vint-i-cinc minuts mal comptats.

En arribar-hi volia saber si les obres que s’hi estan fent per ampliar l’aparcament (de cotxes) inclouran algun espai per guardar-hi bicicletes, però sempre he estat respectuós amb la llei i per això no entro quan veig el cartell que dóna la benvinguda a ciclistes i altres despistats: