poca feina

Sembla que la única manera que tinc d’actualitzar el bloc és que vingui gent de visita. I no és que hi hagi més motius per fer-ho… Però que et vinguin a veure n’és un d’inexcusable. I més quan és la primera visita del 2008!!! Així que perquè no sigui dit, de casa ens tragueren, i ja van tres…

Com tres també han sigut els amics que han pujat aquesta ocasió. Com ja va sent tradició, la passejada turística per Gent inclou la foto de rigor amb en Valentijn. L’home de terrissa es va posar ben content al conèixer en Ricard, en Mesa i en Mata. Ens el vam trobar amb el cap ben eixut d’idees, perquè un cop més es va confirmar la meteorologia benevolent cap als turistes. Ni una gota de pluja en cap dels tres dies, i fins i tot el sol es va atrevir a brillar amb certa intensitat.

El conegut com "factor Mesa" -sempre una emoció afegida en tot viatge- no va impedir que s’arribés a Gent dins de l’horari més o menys establert. Una bona hora per anar a sopar a Pizza Mario, on tenen la gentilesa de cuinar fins a les 23h (fins i tot reparteixen a domicili, més d’una nit plujosa ens salvaran…) Havent sopat, cata de cerveses al Vooruit. El fet que fos divendres i que fes relativament poc temps que ens havíem vist em va fer sentir com si simplement haguessim quedat per pendre algo el cap de setmana. Potser perquè és això el que aporten els amics de tota la vida: naturalitat. No cal dir que els va agradar l’ambient del Vooruit (i la seva clientela).

L’endemà vam fer la ruta en la seva versió noméstenimundiaperveurelaciutat, és a dir, compactada. Tot i així vam poder recórrer la majoria de racons emblemàtics. I com a colofó, una de les coses que sabem fer millor: asseure’ns al voltant d’una taula de restaurant. Taula reservada en vistes a degustació de musclos, però l’horari poc europeu amb que la vam reservar va fer que arribéssim amb existències esgotades. Això no va ser problema per deleitar el nostre paladar amb una deliciosa "fondue" (Mic Sopars, anem espavilant…) que serà llargament recordada.

La nit es presentava imprevisible, doncs només disposàvem de tres entrades per a la festa que organitzaven els de Pink Flamingos. Com a bon amfitrió, el dijous em vaig acostar per tenir entrades anticipades, però només els en quedaven tres aquell dia!!! Així doncs que, temptant la sort, ens vam acotar a guixeta on vam poder adquirir la quarta entrada i començar a palpar l’ambient del Balzaal (salsa de ball) al segon pis del Vooruit. Al tornar després de passar una estona per casa d’un amic erasmus vam confirmar les bones sensacions: els del Pink Flamingos havien muntat un bon tinglado. A la cua del "guardarropía", un belga ens va fer cinc cèntims de lo "special" que eren aquestes festes. La bona música va permetre combatre la calor que feia a l’interior del local a base de passos de ball per fer honor al nom de la sala. No m’imaginava que es pogués arribar a suar tant a Bèlgica…

El diumenge no hi va haver temps per gairebé res (maleta, dinar, marxar…) de manera que els convidats es van quedar sense poder veure la miniatura del Manekken Pis. I l’amfitrió es va quedar amb les ganes de tornar-los a rebre quan ells vulguin -ni que sigui per visitar Genk-. Total, només deu ser a tres hores, no? L’Studio12 ha passat el test de capacitat 4 persones amb una nota relativament alta. Així doncs que ja ho sabeu, a Gent sempre hi ha lloc per una mica més de ídem. Fins la propera!!!