Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Les matinades de cap de setmana d’aquest estiu escolto la repetició del programa de Catalunya Ràdio ‘Viva l’Italia!’ (aquest) que condueix David Guzmán, un home de que música italiana (i d’algunes altres coses més) en sap un niu, cosa que demostra en cada emissió.
Avui he descobert que una cançó que a casa nostra està íntimament lligada amb el moviment escolta i amb l’excursionisme en general -em refereixo a l’entranyable ‘Vella Xiruca’– té orígens italians.
La cançó es titula ‘Vechio scarpone’ i va quedar en tercera posició en el Festival de Sanremo (i no San Remo, de la mateixa manera que a españa hi ha un Santander que no és membre del santoral). La canta el senyor Gino Latilla (vegeu aquí) i sona així:
Aquí teniu el mateix intèrpret en un xou de la RAI de 1989… presentat per tota una institució a la televisió italiana: Mike Buongiorno.
No us perdeu cap detall, feu-me cas, perquè si alguna cosa es pot definir com autèntic ‘vintage’ la teniu just aquí sota:
La lletra de la cançó -que parla d’unes botes militars- i els aires marcials de la tonada remeten a una Itàlia que el 1953 encara tenia molt fresca la memòria d’aquella guerra mundial que va acabar perdent el 1945. Us la reprodueixo aquí sota sense traducció perquè em sembla que s’entén perfectament:
Vecchio scarpone
Compositors: Giuseppe Perotti, Carlo Donida Labati i Mariano Rapetti
Lassù in un ripostiglio polveroso
Tra mille cose che non servon più
Ho visto malinconico e deluso
Un caro amico della gioventù
Qualche filo d’erba
Col fango disseccato
Tra i chiodi ancor pareva conservar
Era uno scarpone militar
Vecchio scarpone
Quanto tempo è passato
Quante ilusioni fai rivivere tu
Quante canzoni
Sul tuo passo ho cantato
Che non scordo più
Sopra le dune del deserto infinito
Lungo le sponde accarezzate dal mar
Per giorni e notti
Insieme a te ho camminato
Senza reposar
Lassù fra le bianche cime
Di nevi eterne immacolate al sol
Cogliemmo le stelle alpine
Per farne dono ad un lontano amor
Vecchio scarpone
Come un tempo lontano
In mezzo al fango
Con la pioggia o col sol
Forse sapresti
Se volesse il destino
Camminare ancor
Vecchio scarpone
Fai rivivere tu
La mia gioventù
I per tancar el lot aquí sota teniu una de les nombroses versions en català que s’han fet d’aquesta ‘Vella Xiruca’ que avui, per sorpresa almenys per a mi, ens ha posat al descobert els seus orígens italians:
Respon a Ramon Segret Sala Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quina troballa! Seria interessant saber qui la va traduir. Malgrat la inclusió gratuïta de la “joia del bon déu”, la resta de la versió catalana és prou fidel a la lletra original. També és curiós com fan canviar de context el tipus de bota (de militar a xirucaire), els instruments i els arranjaments.
Molt entranyable, sobretot per als que hem estat excursionistes.