Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

4 de novembre de 2010
0 comentaris

Va de cine (sobre “Còpia certificada” i “Barcelona era una festa”).

L’A. i jo aprofitem el cap de setmana de Tots Sants per veure “Copie conforme”, la darrera pel·lícula d’Abbas Kiarostami (vegeu aquí).

Tenim un bon motiu: en aquesta primera incursió cinematogràfica fora del seu país el director iranià ha tingut el bon gust de triar com a escenari una zona molt concreta de la Toscana -els pobles de Monte San Savino, Cortona i Lucignano, pertanyents al “comune” d’Arezzo- per rodar aquesta història de solituds compartides i il·lusions frustrades en mans de dos personatges en plena maduresa: un escriptor anglès i una venedora d’antiguitats francesa.

(De fet, ara m’adono que aquest començament d’apunt m’ha sortit d’allò més equívoc, ja que dóna a entendre que a casa som consumidors habituals del cinema de Kiarostami quan la realitat és que …  (n’hi ha més) 

… amb aquesta pel·lícula -altament recomanable, tot sigui dit- l’A. i jo ens estrenem en la seva filmografia i, vistos els resultats de l’experiència, em sembla que estic en condicions d’assegurar que no serà la nostra darrera visita a l’univers d’aquest director.)

Una altra pel·lícula en la que hi ha hagut coincidència familiar a l’hora de veure-la el mateix cap de setmana -en aquest cas amb el noi petit de casa- és el documental “Barcelona era una fiesta” (vegeu aquí), dirigit per Morrosko Vila-Sanjuán, que retrata un període molt concret -la Barcelona contracultural entre 1970 i 1983- que tant l’A. com jo vàrem tenir l’oportunitat de viure de bastant a prop.

(Segon apart desmitificador: desenganyem-nos, em refereixo a la part més “light” de tota la moguda, eh? Zeleste i la música laietana, la bogeria de la Rambla, els còmics, les publicacions “underground”, les pel·lis d’art i assaig i pareu de comptar.)

El que sí que m’adono és que dues dates molt importants i significatives d’aquell període estan íntimament lligades a la biografia dels dos nois de casa.

La primera és el dissabte 26 de juliol de 1975, primer festival Canet Rock i data del naixement del noi gran.

La segona és un altre dissabte, el 14 de gener de 1978, data de naixement del noi petit i vigília de l’atemptat -un fosc atemptat, com hi ha món- contra la sala de festes Scala de Barcelona.

La primera de les dates correspon a un dels punts àlgids d’aquell miratge de llibertat i de creativitat que vàrem tenir la sort de viure tan de prop. Una paradoxa, algú pot dir, amb el dictador d’El Pardo a punt de caure fulminat per la malaltia que, després de la corresponent llarga agonia, se’l va emportar cap al “Valle de Los Caídos”.

La segona data, en canvi, marca el certificat de mort definitiu de tota aquella explosió. La Transició començava i res no tornaria a ser com abans. Per bé i per mal…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!